Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
En el mapa, Simon Garfield

En el mapa, Simon Garfield

Taurus, Madrid, 2013. 479 p.

 

Com seria la nostra concepció del món sense els mapes? Amb aquesta pregunta, Simon Garfield (Londres, 1960) ens convida a fer un recorregut amè per la història de la cartografia, des de Mercator fins a Google Maps, sense oblidar la toponímia literària dels països de les meravelles, les illes del Tresor i els mapes amb formes zoològiques com el Leo Belgicus.

 

 

Eratòstenes i Ptolemeu van calcular per primera vegada la mida del món i hi van situar la Humanitat. Després, el món va anar prenent forma, amb Jerusalem al centre, i van aparèixer els pols. La cartografia va viure la seva època d’esplendor a Venècia i els mapes van fer creure a Colom que Amèrica era les Índies. La perfecció absoluta va arribar el 1569 amb Mercator, i els atles es van posar de moda a l’Holanda del XVII.

 

“Gira al voltant d’un mapa i un tresor…”, escriu Robert Louis Stevenson sobre una novel·la que atraparà diverses generacions de lectors. Mapes urbans, mapes de transport públic, guies de viatge… Mapes genètics i cervells cartografiats. Així,… fins al GPS del taxista i la cartografia instantània que ens ofereix Internet. Avui, conclou Garfield, “més persones utilitzen mapes més que en cap altre moment de la història humana, però no hem perdut de vista la bellesa, el romanticisme i la utilitat inherent als mapes. I tampoc hem oblidat les seves històries… Perquè quan contemplem un mapa –qualsevol mapa, en qualsevol format, de qualsevol època–, el que seguim trobant-hi és sobretot història, i a nosaltres mateixos”.