Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
Escritos sobre ciencia, José Ferrater Mora

Escritos sobre ciencia, José Ferrater Mora

En l’obra Escritos sobre ciencia (ed. Laetoli, 2018) trobem una selecció, elaborada per Carla Velásquez, de diversos articles breus de José Ferrater Mora publicats en un període de 22 anys (1959-1991). En tots els articles es pot advertir un interès primordial: la importància d’incorporar en el discurs i estudi filosòfic la perspectiva científica. En aquest sentit, per tant, Ferrater Mora recupera un problema que atabalava –i ho continua fent– el pensament occidental: ¿quina és la relació entre filosofia i ciència?

 

A partir d’aquesta pregunta, que es pot considerar com el problema essencial –però no l’únic– que ocupa l’activitat intel·lectual de Ferrater Mora, es constitueix l’ordre formal d’aquesta edició: els quatre primers textos pretenen oferir una resposta satisfactòria sobre el tipus de relació que filosofia i ciència han de mantenir. Mitjançant el terme “satisfactòria” s’indica que ha de ser una resposta que no advoqui pels absoluts o, si es vol, pels extrems de la dicotomia, ja que aquests són sempre reduccionismes de la realitat, és a dir, no abasten la seva complexitat.

 

Així mateix, l’autor espanyol va mantenir un alt interès per les qüestions relatives a l’ésser humà i al llenguatge. Per això, la recent edició d’Escritos sobre ciencia incorpora, en una segona agrupació, quatre articles en els quals s’aborden problemes com ara la relació entre ètica i ciència, el llenguatge de la ciència en general, el llenguatge de les ciències socials, i un breu estudi sobre les “varietats de la intel·ligència”.

 

Finalment, dos articles publicats a El País, en els quals es posa de relleu el caràcter socialment compromès i crític de Ferrater Mora, que reivindica la importància de la inversió en el progrés científic per no “perdre l’avió”, culminen la selecció de textos.

 

A costa d’aquests dos últims escrits, que revesteixen un caràcter de denúncia i reivindicació més alt, es pot afirmar que els vuit articles restants exemplifiquen la posició filosòfica fonamental de Ferrater Mora: la realitat, i per tant el coneixement que se’n té, és un continu en el qual diverses disciplines s’entrecreuen, problematitzen i progressen. Filosofia i ciència estan interrelacionades en aquest continu i, tot i que entre aquestes disciplines poden i han existir diferències, no poden prescindir l’una de l’altra: “(…) una part almenys de la investigació científica i un fragment gens menyspreable de la investigació filosòfica no són totalment independents entre si” (p. 87). Al capdavall, el que defineix la relació entre filosofia i ciència és la interacció. La filosofia s’entreteixeix amb la ciència mitjançant l’anàlisi, la crítica i la revisió conceptual.

 

D’aquesta manera, Ferrater Mora supera, d’una banda, tota pretensió fundadora de la filosofia, i per una altra, els positivistes lògics, els quals s’assignaven com a única i exclusiva tasca de la filosofia l’anàlisi lògica del llenguatge científic. En contrapartida, l’autor aposta per “integrar”, “veure les coses juntes”. I aquesta integració és possible, justament, per la idea del continu. Tots formem part de la mateixa aventura, en què no hi ha una bretxa insondable entre natura i societat, entre societat i cultura, i tampoc entre ciències de la naturalesa i ciències de l’esperit. Però aquesta integració no consisteix en què els científics llegeixin Cervantes, Balzac o Proust, o que els filòsofs es desesperin intentant entendre teories científiques; no és qüestió simplement de compartir, de passar de mà en mà el material cultural, sinó que, com ens adverteix Ferrater Mora, “és una qüestió de manera de vida” (pàg. 113).

 

En definitiva, s’ofereix al lector, en poc més de 200 pàgines, una aproximació molt completa al pensament de Ferrater Mora, en què es podria subratllar la virtut analítica, sintètica i rigorosa a l’hora d’abordar problemàtiques amb les quals l’individu contemporani està obligat a mantenir el diàleg filosòfic per continuar aprofundint en la “història dels problemes”. I això acompanyat, a més a més, de dos magnífics i afectuosos pròlegs de Mario Bunge i Victòria Camps, per un extens i detallat estudi introductori a càrrec de Carla Velásquez, que aporta les coordenades bàsiques que exerceixen de guia comprensiva de la filosofia de l’autor.