Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
La saga de los Rius, Ignacio Agustí

La saga de los Rius, Ignacio Agustí

Edicions Destino Clàssics. 624 p.

 

En el centenari del naixement d’Ignasi Agustí (Lliçà de Vall, 1913-Barcelona, 1974), Destino edita en un sol volum les dues primeres novel·les de la pentalogia La cendra fou arbre: Mariona Rebull i El viudo Rius. Aquesta ambiciosa empresa narrativa comença la tardor de 1942 a Zuric. Ignasi Agustí, corresponsal a Suïssa del diari La Vanguardia, escriu en un teletip de la United Press una frase germinal: “Parlo de molts anys enrere…”. És el pòrtic d’una novel·la riu amb nom de dona: Mariona Rebull, dedicada a la memòria del seu pare i “als pares dels meus amics que van fer gran i van defensar una ciutat”. De retorn a Barcelona, l’escriptor va compartir el manuscrit amb el seu amic i company de Destino Joan Teixidor, que el va llegir i va animar Agustí que aquella història constituís l’origen d’una saga barcelonina de diversos volums. En la segona estada helvètica, novembre de 1943, Agustí ja havia començat a escriure El viudo Rius.

 

Mariona Rebull va veure la llum el juny de 1944. Una setmana després, l’edició s’havia esgotat. A aquest primer best-seller de les novel·les barcelonines, el seguiran El viudo Rius (1945), Desiderio (1957), 19 de juliol (1965) i Guerra civil (1972). Fidel al propòsit que la seva obra creixi “lenta i orgànicament com la vida dels éssers que l’integren”, Agustí culmina Mariona Rebull amb un capítol inoblidable: la bomba que l’anarquista Santiago Salvador llança el novembre de 1893 a la platea del Liceu destrueix l’harmonia precapitalista de patrons i treballadors, que passen a ser, segons l’argot revolucionari, “explotadors” i “proletaris”. Joaquim Rius descobreix la seva dona morta amb el cap recolzat a l’espatlla del seu amant, i Agustí ens ofereix una descripció magistral: “Gairebé al replà, es va aturar, perquè havia sentit una remor d’alguna cosa que es perdia, que fugia cristal·linament; eren copets secs i rodons, entremaliats, sobre el marbre dels esglaons, fins a guanyar el terra…”. Les perles de Mariona ressonaran per sempre en la memòria popular.

 

Mariona Rebull va propiciar una versió cinematogràfica, que va dirigir el 1946 José Luis Sáenz de Heredia, i juntament amb El viudo Rius i Desiderio va servir de base a La saga dels Rius, una de les sèries amb més reposicions de TVE.