Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
Mi carrera con el diablo. Joseph Pearce

Mi carrera con el diablo. Joseph Pearce

Mi carrera con el diablo. Del odio racial al amor racional

Ed. Palabra, 2013. 256 p.

 

“Era el segundo día de una condena de doce meses de cárcel. No era la primera vez que estaba en ella. Cuatro años antes, había cumplido una condena de seis meses. En ambos casos me habían encarcelado por publicar material que se consideró incitaba al odio racial (…). Yo era dirigente del Frente Nacional, una organización que defiende la supremacía blanca y pide la expulsión forzosa del Reino Unido de las personas que no sean de raza blanca. También era el editor de Bulldog, el periódico del Joven Frente Nacional, y lo que publiqué en este periódico fue el motivo de mis dos condenas de cárcel”.

 

Així comença la seva autobiografia espiritual Joseph Pierce. Als quinze anys es va enrolar al Front Nacional del Regne Unit i ràpidament en va obtenir el lideratge gràcies, sobretot, al seu “bon fer” en tot tipus de propaganda racista sense embuts. I, encara que va heretar la “mentalitat de cavaller” amb què el seu pare concebia tota lluita i que el va lliurar d’unir-se a les bandes més radicals, sabia que “no es podia construir una Gran Bretanya racialment pura sense trencar algun crani”. Per això, com si es tractés d’un soldat, es va entrenar per agafar una bona forma física i lluitar sempre que fos necessari; i fins i tot va arribar a “flirtejar amb el terrorisme” en contra dels radicals catòlics de l’Ulster i l’IRA.

 

Tanmateix, els plans de Déu sovint són d’allò més misteriosos i de vegades actuen quan menys s’espera. Així ho explica Joe Pierce a Mi carrera con el diablo, quan, també sorprès per l’alegria del cristianisme —com deia un dels seus autors preferits, C. S. Lewis—, es va trobar davant “el dia més negre de la seva vida”, amb dotze mesos de presó per davant. Dotze mesos que va aprofitar per llegir Chesterton, Belloc i Lewis i córrer la seva carrera (race) particular amb el diable entre dos extrems totalment oposats: from racial hatdret to rational love; és el joc de paraules que fa en el subtítol i que només en anglès té tota la seva força.

 

Pearce, autor de grans biografies com la de Chesterton o Shakespeare, escriu aquí amb la mateixa facilitat i submergeix el lector en la seva pròpia història des del començament. D’una manera molt sincera, descriu tot el seu procés, gràcies al qual el lector s’adonarà que Déu realment actua i, com diu el mateix Pearce d’un dels seus biografiats, Solzhenitsyn, s’adona que “la veritat no només supera a la ficció, sinó que té un final més feliç”.