Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
Una lletra femenina de color blau pàl·lid, Franz Werfel

Una lletra femenina de color blau pàl·lid, Franz Werfel

Un sobre sense obrir amb un secret aterridor. Records de l’únic amor que va considerar el veritable matrimoni de la seva vida. Confessions inesperades i judicis hipotètics. Flors marcides en un gerro, i una pluja que cau com el teló de fons d’un escenari. Un últim comiat a l’andana d’una estació de tren, i la Viena fosca i incerta del 1936.

 

El drama psicològic del novel·lista, poeta, i dramaturg austro-txec Franz Werfel (1890-1945), Una lletra femenina de color blau pàl·lid (1941) és una lectura assequible i amena, amb un fil narratiu delicat i senzill. Mai no es fa pesada o densa i, en un instant, el lector es fica en el món dels personatges. Pots apreciar-la amb els cinc sentits, i està carregada de contingut catàrtic, com un theátron dels clàssics.

 

Coneixem en Leónidas, un funcionari acomodat que viu una vida tranquil·la i sense preocupacions, casat amb l’Amélie, una dama de l’aristocràcia austríaca.

 

Tot li va molt bé, a en Leónidas, fins que un dia, mentre està revisant la seva correspondència diària, troba una carta diferent de les altres. Reconeix la lletra femenina de color blau pàl·lid immediatament: és de la Vera, una dona jueva de la qual, anys enrere, va estar profundament enamorat, i a qui va fer patir molt.

 

La Vera, en saber que en Leónidas ara té un alt càrrec executiu, li demana, de manera molt formal i sense estendre’s, una ajuda que el protagonista no pot desatendre. A partir d’aquí, veiem com els murs del món embellit i materialista d’en Leónidas es van esfondrant a poc a poc per revelar els enormes dubtes, inquietuds i conflictes al voltant de les seves accions passades i la seva regla moral interna.

 

La novel·la està plena de sorpreses i de girs inesperats. Ens porta per un viatge interior d’una persona que lluita entre les màscares de l’èxit i les veritats de la condició humana. Un ésser una mica hamletià, que dubta constantment i s’acaba enfrontant a una realitat de la qual no volia fer cas. I ens brinda personatges pel camí que ens fan pensar en l’amor, en el matrimoni, en els rols de gènere, i en els efectes de les decisions que prenem per por, per avarícia, o per afany de poder.

 

* Carolina Hayes Vidal-Quadras és doctoranda de la Facultat d’Humanitats (UIC Barcelona).