Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Música
Bon Iver. L’antiheroi de Wisconsin

Bon Iver. L’antiheroi de Wisconsin

Imagina’t que la teva xicota et trenca el cor i la teva banda musical es desintegra. Després d’un cop així, decideixes fúmer el camp i esquivar els dimonis a la vella cabana del pare, als boscos de Wisconsin durant tot un hivern. Aquest és el cas de Justin Vernon o Bon Iver, un artista desconegut que va forjar el 2008 el seu primer treball discogràfic: “For Emma, forever ago”.

 

La seva història és la d’un aïllament voluntari els fruits del qual van fer trontollar les parets d’allò musicalment conegut amb un parell de projectes. La seva trajectòria recorda el guió d’un personatge de ciència ficció que decideix fugir tan lluny com pot per canviar de vida, però, Bon Iver s’allunya inevitablement del súper heroi esperat. En el seu cas, el seu arrest voluntari va ser d’acord amb la seva naturalesa, que més que revelar que allò seria la seva explosió musical, el va situar enmig del no-res perquè pogués crear sense que res l’influís i iniciar així el seu reciclatge personal i musical.

 

Després de gravar unes quantes cançons sense massa esperança, Bon Iver va desenterrar la trompeta i el trombó i va donar forma a un treball que l’iniciaria com un referent de l’indie deliciós, tant per ser reconegut de forma unànime per la crítica com per obtenir un Grammy com a artista revelació 2012, pel seu segon treball, “Bon Iver”, deformació francesa que remet a bon hiver (bon hivern).

 

Les seves cançons, tot i estar íntimament lligades a l’aspecte personal, també freguen l’excel·lència d’allò més sagrat, de l’espiritualitat musical profunda, d’aquí que el seu primer treball fos comparat amb el folk de Johnny Cash, però amb una introspecció difícil de resumir en paraules sense fer-ho tot malbé. La seva música barreja l’hermètic i la sociabilitat, ja que es tanca en si mateixa però et bressola suaument en un vaivé de fragàncies sonores de bellesa espaiosa, tant que et permet viatjar entre les seves línies i sentir la seva tímida i inoblidable puntada en el més profund del cor. Obre les portes i descobreix com el món comença a créixer.