Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Reportatges
Les ‘fake news’, el nou repte del periodisme

Les ‘fake news’, el nou repte del periodisme

Els periodistes actuen d’intermediaris entre els poderosos i els qui no ho són. L’objectivitat i el compromís amb la veritat eren valors principals del periodisme. Ara, però, amb l’onada de les fake news sembla que aquests valors estan a la corda fluixa. Vivim un moment en el qual tot es qüestiona, això beneficia els qui volen que la desinformació es mogui. Les notícies falses existeixen des de sempre, però amb el periodisme digital i les xarxes socials s’han disparat. Han arribat a nivells tan alts que el diccionari Oxford va escollir fake news com a paraula del 2017.

 

Però, què són exactament? Com es poden detectar? Com es poden combatre? Són preguntes que tothom es fa quan sorgeix el tema de la desinformació. Per això, per la rellevància d’aquesta qüestió, UIC Barcelona va organitzar un simposi sobre les fake news en la quarta edició del #Mésperiodisme. Amb Julio Montes, periodista de La Sexta i cofundador de maldita.es —“el periodismo para que no te la cuelen”, com s’autodefineix el portal—, i els periodistes Enric Borràs, del diari ARA, i José Manuel Rodríguez, exeditor de mitjans socials d’El Confidencial.

 

El fet és que el periodisme ha perdut credibilitat, i amb les xarxes socials és molt més fàcil que s’escampin les notícies falses. Tothom té mitjans i eines per desinformar i fer que una mentida tingui aspecte real és molt senzill. Per això, cal fer una reflexió: “La societat ens torna a demanar que siguem l’àncora per mantenir la credibilitat i la veracitat”. Ho diu Julio Montes, que parla de “desinformació”, ja que creu que fake news ha perdut el significat. I del mateix parer eren Borràs i Rodríguez, que coincidien en el fet que “les notícies falses tenen part de veritat, però comporten desinformació, perquè el lector arribi a conclusions errònies”.

 

A la cacera de bulos

 

El cofundador, junt amb Clara Jiménez Cruz, de maldita.es, va explicar com va néixer Maldito Bulo, fundació sense ànim de lucre que lluita contra la desinformació i intenta controlar els polítics.

 

Com? El primer pas és detectar la notícia falsa. La majoria de vegades la localitzen gràcies a la comunitat, ja que els la fan arribar via xarxes socials. El segon pas és desmuntar-la: aquí hi intervé un procés periodístic d’investigació. I, finalment, difonen la falsedat de la notícia a través de les xarxes socials i ho viralitzen.

 

Montes va compartir amb el públic el vídeo Manual para que no te la cuelen que, amb tocs d’humor, aportava consells pràctics per prevenir i detectar fake news:

 

1. Assegurar-se de qui està compartint la notícia i si algun altre mitjà reconegut també la publica.

 

2. No quedar-se només amb el titular i seguir llegint per esbrinar si és falsa o no.

 

3. No fiar-se dels famosos whatsapps amb notícies estranyes, ni de les cites sense font ni data.

 

És a dir: sentit comú…, malauradament poc comú.

 

Per què?

 

És una pregunta que tothom es fa: per què es creen notícies falses?

 

La resposta més inofensiva, a priori, va continuar explicant Montes, és per diversió i entreteniment. Molts trols creen desinformació per passar una bona estona: en principi no busquen cap benefici, només divertir-se i fer broma. Ara bé: potser són poc conscients del que pot arribar a costar aquesta broma… o no: que també n’hi ha de maliciosos, de trols.

 

Tanmateix, les dues raons més importants —i alhora preocupants— per crear notícies falses són els diners i la ideologia: poden ser font d’ingressos molt suculents (els clickbait) i la ideologia troba un gran aliat en la desinformació. S’utilitzen notícies i imatges del passat per distorsionar la realitat i manipular la informació. I aquí n’hem tingut exemples, des de batalles campals fins a guerres, situacions polítiques determinades, etc.

 

Per això existeixen diferents tipus de fake news. Les més populars són les polítiques, que acostumen a tenir titulars enganyosos, rumors, tuits amb fotografies falses i/o missatges falsos, etc. Les notícies d’odi també són molt habituals, i normalment tenen com a protagonistes immigrants, homosexuals i dones, entre d’altres.

 

Possibles solucions?

 

S’ha parlat molt d’una possible solució: la legislació. Montes, però, no creu que sigui el camí que s’ha de seguir, ja que no sabem qui menteix i, el més important: “qui dirà què és cert i què no?”, va plantejar. “La solució més adequada —assegurava— és l’alfabetització mediàtica. Aquesta sí que és, al meu parer, una eina clau per combatre la desinformació”.

 

És la mateixa línia argumental que van seguir a la taula rodona Enric Borràs i José Manuel Rodríguez, moderats per Susana Pérez, experta en usos periodístics de les xarxes socials. I van parlar, també, de l’autoregulació i de superar la immediatesa en pro de la qualitat informativa com a possible solució.

 

La taula rodona es va centrar en el recent atemptat terrorista a Barcelona, l’agost passat, i en com actuar periodísticament en situacions extremes. “En moments així —va comentar Rodríguez— es rep molta informació i és complicat comprovar la veracitat de tot el que arriba”. Per tant, el que s’ha de fer és centrar-se en fonts que siguin fiables i, “en aquella situació, la més fiable era la dels Mossos”.

 

Utilitzar el sentit comú i corroborar la informació van ser els altres consells que van donar els dos convidats, per actuar en moments d’alta tensió.

 

El problema rau en el fet que amb les xarxes socials tothom pot escriure qualsevol cosa sense cap mena de fonament ni garantia i això pot arribar a molta gent. Aleshores es posa en dubte el paper d’intermediari del periodista: de què serveix si ara tothom és capaç d’informar? “En casos com el de l’atemptat de Barcelona el paper del periodista és encara més important”, afirmava Borràs. És qui hi ha de posar el sentit comú, el contingut. Els peus a terra.

 

En definitiva, lluitar contra la desinformació és un repte pel periodisme, però alhora és una oportunitat. Oportunitat per recuperar la credibilitat.

 

* Miquel Marín és un alumne de 2n de Periodisme. Article publicat al número 5 de la revista en paper. [Imatge capçalera: The fin de siècle newspaper proprietor. Frederick Burr Opper]