Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Reportatges
Informar sobre les eleccions europees, una missió arriscada

Informar sobre les eleccions europees, una missió arriscada

La cobertura mediàtica de les eleccions europees suposa un repte que ha estat el protagonista de l’última edició de la jornada Més Periodisme, organitzada per la Facultat de Ciències de la Comunicació. La investigadora del CIDOB i excorresponsal a Brussel·les Carme Colomina, i en col·laboració amb els periodistes de La Vanguardia i El Periódico, respectivament, Lluís Uría i Eliseo Oliveras, així com el cap de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, s’han unit a l’aventura i s’han perfilat com els conductors de la cinquena edició de la jornada.

 

En el fons, el gran motiu d’aquesta jornada van ser les eleccions del 26 de maig, quan els ciutadans amb dret a vot de la Unió Europea (UE) van ser cridats a les urnes. D’aquesta manera es triaren els 751 membres del Parlament Europeu, l’òrgan de la UE elegit per sufragi directe, amb responsabilitats legislatives, de supervisió i pressupostàries.

 

Ara bé, la cita coincidí amb els comicis municipals i, en alguns casos, autonòmics. No és una qüestió banal, ja que aquesta conjunció podria haver desvirtuat l’atenció a Europa posant el focus únicament i exclusiva en les eleccions nacionals. Lògicament, aquest escenari va suposar un repte per als mitjans de comunicació en general —i per als periodistes especialitzats en particular— a l’hora d’informar i mobilitzar els ciutadans en el marc de les eleccions europees.

 

Per posar-nos en context, la periodista Carme Colomina, durant la seva sessió titulada “Comunicar Europa”, va analitzar l’escenari dels vint-i-vuit estats membres, amb els temes que més sonen últimament: la irrupció de partits d’extrema dreta i de les veus euroescèptiques, el Brexit, el posicionament del president dels Estats Units, Donald Trump, la relació amb Rússia i la desafecció política.

 

Colomina explicava que “els nous lideratges populistes moltes vegades desafien el discurs tradicional: a vegades en positiu i, d’altres, no”. El que sí que és veritat, continuava Colomina, és que “el concepte de lideratge polític està canviant, i afecta l’opinió pública”. L’experta i excorresponsal assenyalava també que “la percepció del que implica ser membre de la UE està canviant” i ha explicat de quina manera “el populisme i els moviments antiimmigració estan creant sentiments polítics basats en la percepció”. Per exemple, a Espanya la percepció d’immigració ascendeix al 23 % quan en realitat la xifra és del 9 %.

 

D’altra banda, Colomina va destacar el paper de l’anomenada “extrema dreta” al Parlament. “La dreta i l’extrema dreta podrien arribar al 30 % de representació. No són decisius però sí que poden tenir un paper de bloqueig”, va incidir. A més a més, va assegurar que “ara l’extrema dreta ja no vol dinamitar la Unió Europea des de dins, sinó que vol prendre’n el control”.

 

La cobertura mediàtica a les eleccions del 26M

 

La conferència de Colomina va donar pas a la taula rodona “Del Brexit a les eleccions del 26M: la cobertura mediàtica dels assumptes europeus”, amb el periodistes Lluís Uría i Eliseo Oliveras i el cap de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera. El debat va estar moderat per l’especialista en estudis europeus i relacions internacionals, Ana Isabel Rodríguez.

 

Els quatre van posar sobre la taula aspectes com la desafecció i els nous desafiaments polítics i socials. A més a més, es tractaren els avantatges i desavantatges que els comicis coincideixin amb les eleccions municipals a l’hora d’informar i atreure els votants.

 

En aquest sentit, Uría va apuntar que “el tema d’Europa està contaminat per la política interior”, qüestió que també afirmava Oliveras: “Els temes que es tracten aquí, sempre són en clau nacional”. Altrament continuava lamentant-se el periodista d’El Periódico, “davant la crisi europea, Espanya no ha tingut cap paper, no ha presentat cap iniciativa” malgrat ser el tercer país de l’eurozona. “Quina Europa aniria bé per a Espanya? Aquesta reflexió es troba a faltar”, afegia.

 

Durant el debat, es comentaren unes dades prou significatives, com que només el 28 % dels espanyols sap quan són les eleccions europees. Uría afegia que “no hi ha una percepció clara de què es guanya votant”; de fet, continuava, “el 54 % creu que la seva veu no compta”. En aquest sentit, Barrera assenyalava que “en gran mesura, amb el vot se sol castigar el Govern del país”. I els números clamen a Déu: “El 77 % declara que no confia en els partits polítics. Això és més alt en els països del sud i de l’est. A Espanya, la confiança es d’un 7 %”.

 

També hi ha un problema en la percepció d’Europa: només el 21 % opina que el parlament continua igual o està pitjor que mai. Això fa que les eleccions europees es vegin més en clau nacional.

 

A més a més, Barrera explicava la campanya institucional llançada per motivar la participació –“Aquesta vegada voto”– i traslladava aspectes pràctics que s’aconsegueixen a la UE gràcies a les polítiques que han adoptat els euromembres. I com a dada, apuntava que, en aquests comicis, a causa de la coincidència amb les eleccions municipals, la participació podria rondar el 60 % (de fet, es va arribar al 64,30). Així doncs, abans, serà necessari que els mitjans de comunicació acostin i expliquin el projecte de la UE i, d’aquesta manera, aconsegueixin atreure un electorat afligit per la desafecció.

 

La jornada Més Periodisme neix amb el propòsit de consolidar una jornada periodística anual a la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona, i amb la intenció de vetllar per la innovació i la qualitat periodística. Així, arran d’aquesta cinquena edició de la jornada, els alumnes de Periodisme sortiren de l’Aula Jardí de la universitat amb la pretensió de conservar el bon periodisme tot i les dificultats que sovint comporta la cobertura mediàtica. Com assenyalava Sergi Barrera, “com a periodistes, heu de ser crítics”.

 

* Blanca López Fiñaga és alumna de 1r de Periodisme (UIC Barcelona).