Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Editorial

Silenciosa nit

Jaume Figa i Vaello

Avui, La Vanguardia parla de la cançó que més s’ha viralitzat globalment al llarg de la història de la humanitat. Riu-te’n de “Bohemian Rapsody” (fantàstica), o de “Drummer boy” (mítica), que tant s’ha popularitzat últimament, gràcies a grups com Pentatonix, i molts d’altres. És “santa nit” o, més ben dit, “stillen nacht” ‒la nit silenciosa‒, “silent night”. Jo no ho sabia, però resulta que avui fa 200 anys que es va interpretar per primera vegada, un 24 de desembre de 1818, a l’església de Sant Nicolau a Oberndorf, Austria.

 

És curiós: la nit més silenciosa és, a la vegada, la nit més sorollosa que tothom coneix i canta. I en parla.

 

I en el silenci, un aprèn a donar gràcies i a demanar perdó; i a perdonar. Perquè sempre hi ha algun motiu per donar gràcies i per perdonar; que, si no, alguna cosa no va bé. I això ens fa ser com Déu. No per la supèrbia de voler ser molt grans, sinó al revés: ¿no és curiós que la grandesa més absoluta s’hagi fet petitesa perquè el puguem contemplar en el silenci d’una cova?

 

Nietzsche ho escrivia amb unes paraules molt interessants, dient que els grans pensaments, els que han canviat el món, ens arriben amb els senzills peus d’uns coloms. Perquè, com en una orquestra, cada un dels instruments és important. Des del trombó, fins al triangle: un simple i insignificant triangle.

 

Aquest any, l’artista Roser Matas ha realitzat, per UIC Barcelona, una il·lustració de Nadal que m’agrada especialment, perquè parla d’aquesta petitesa que es fa gran: uns pastors que entren, literalment, en el silenciós naixement del Déu fet home. Per fer-se, amb el Nen, silenci.

 

I ens convida a entrar-hi, a nosaltres, també.

 

Perquè escoltar la nit silenciosa és apropar-se a la pau. La nit de pau. ¡Que bé ho van entendre aquells soldats, el 24 de desembre de 1914! Per unes hores, hi va haver pau. Per una vegada, ni l’idioma, ni les idees, no van ser una barrera. Tant de bo sempre la féssim nostra, aquesta nit de pau!

 

De part de tot l’equip que fem possible +1, que tingueu un molt bon Nadal i un felicíssim any 2019!

 

 
 
Mirades
Innocent