Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Álvaro del Portillo: records d’un home fidel

Salvador Aragonés

VEUS - SALVADOR ARAGONÈS - alvaro del portillo 2

 

Avui, 11 de març, es compleix el centenari del naixement d’Álvaro del Portillo y Diez de Sollano, prelat de l’Opus Dei (1975-1994), que serà beatificat a Madrid, on va néixer, el proper 27 de setembre. Va ser Gran Canceller de la Universitat de Navarra. El seu miracle va ser reconegut en la mateixa data en què es va anunciar la canonització de Joan XXIII i de Joan Pau II, dos grans sants.

 

Des del punt de vista mediàtic Álvaro del Portillo no va ser un home conegut. Sí que era conegut en els ambients eclesiàstics de Roma. Va ser una persona que va servir a l’Església, als papes, i sobretot, al fundador de l’Opus Dei sense fer soroll. Va seguir aquí el consell de sant Josepmaria: “servir l’Església, com l’Església vol ser servida”.

 

El vaig conèixer un dia en què sant Josepmaria Escrivà parlava amb un centenar o més de persones a Pamplona, i va dir sense aixecar la veu: “Álvaro, hauríem de revisar punt dels estatuts”. Álvaro, que es trobava prop de 25 o 30 metres parlant amb altres persones, va respondre: “Sí, pare”. Vaig pensar: “Ho deu haver sentit?” I ho va sentir. Tal era la seva unió amb el fundador.

 

El dia de la mort de sant Josepmaria, el 26 de juny de 1975,  jo era corresponsal d’Europa Press a Roma. Vaig anar a la seu central de l’Opus Dei per demanar més informació. Hi havia un periodista a la sala d’espera que volia anar-se’n perquè “aquí ningú ens donarà cap informació, ja ho veureu. L’Opus és tot secret”, va comentar.

 

Tot d’una va aparèixer la figura serena d’Álvaro del Portillo, que era secretari general de l’Obra. Ningú no s’ho esperava. Va informar amb tot detall de com va transcórrer la jornada del fundador aquell 26 de juny fins al moment de la seva mort. Ens va sorprendre la seva gran serenitat. Va dir que sant Josepmaria havia anat al matí al centre que les dones de l’Opus Dei tenien a Castelgandolfo, anomenat Villa delle Rose, on va dir que elles “tenien també ànima sacerdotal”, com va establir el Concili. Ens va comentar que la Verge l’havia escoltat quan li va demanar que el deixés morir “sense donar la llauna” als seus fills, i va morir sobtadament d’una aturada cardíaca. Álvaro del Portillo també va destacar una virtut de sant Josepmaria: “la humilitat”: “era molt humil”. Després i davant la nostra sorpresa, ens va convidar a visitar el cos de sant Josepmaria en l’actual Basílica Prelatícia de Santa Maria de la Pau, “per resar per ell”. El sant estava revestit d’ornaments sacerdotals amb una casulla vermella i tenia un rostre feliç.

 

Un altre moment que recordo d’Álvaro del Portillo és una reunió que va tenir amb un grup d’homes el 12 setembre 1975 uns dies abans de la seva elecció com a primer successor del fundador. Va durar una hora i mitja. La gran majoria érem casats i de diversos països encara que una bona part eren italians. Álvaro del Portillo, amb aquesta capacitat de síntesi que tenia, va voler resumir a grans trets la labor, la doctrina, que Déu, a través de sant Josepmaria, va voler sembrar al món: santificar a través del treball i en les tasques de cada dia vivint la filiació divina. Als casats va dir que “el millor negoci en aquest món” era la família. Per tant, calia estimar moltíssim les nostres esposes i els nostres fills. Finalment, ens va recordar que seguíssim l’exemple del fundador, que tenia tres amors: Crist, la Mare de Déu i el Papa. Volia transmetre l’esperit de l’Opus Dei, “íntegre i inalterat”. Quan va ser elegit successor, va baixar a la cripta on reposava sant Josepmaria i va dir: “El Pare és aquí –assenyalant la làpida fosca– i donde hay patrón, no manda marinero”.

 

* Salvador Aragonès és doctor en Periodisme i professor emèrit de la UIC