Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Amistat enxarxada

Dalia J. Gallo

És cert. Acceptem-ho: les xarxes socials han canviat la manera de relacionar-nos. Ara, la nostra carta de presentació és un perfil amb informació que cridi l’atenció; i el nostre currículum –on, se suposa que hi ha tot el que hem fet, professionalment, s’entén, fins al moment– és en allò que anomenem “el núvol”, a l’abast de qualsevol. Els canvis professionals i, també, la manera de conèixer altres persones i fer-hi amistat tenen ara processos diferents.

 

D’una banda, el contacte virtual amb els altres ha “desplaçat” o –fins i tot– “reemplaçat” el contacte físic: com que no tinc temps per dedicar-lo a un amic, li envio una cadena de WhatsApp; la meva família és lluny, hi parlo per videotrucada.

 

Són només alguns exemples de la globalització cultural: la distància i, alhora, la facilitat d’apropar-nos i conèixer noves persones a través de les xarxes socials, cosa que és una gran característica d’aquest nou segle.

 

Sí: les xarxes socials ens han portat molts beneficis, però no podem negar que, com a éssers humans, ens cal també el contacte físic. En el pla de l’amistat, quan ens mirem als ulls d’un amic estem mirant el nostre interior, també. Ciceró ens parla del marc d’una veritable amistat que transcendeix el nostre ego fent saber al nostre amic el que ha de millorar; aspecte difícil de desenvolupar a través d’una xarxa social.

 

Els individus actualment vivim en una gran paradoxa on podem comunicar-nos amb qualsevol persona però, alhora, ens sentim sols. “Vaig ser batejada Maria, però a la xarxa em dic Beatriz”; “treballo a l’ajuntament, però a la xarxa dic que a Mercadona”; “vaig néixer el 1975, però a la xarxa va ser el 1985”; “a la vida real tinc molts defectes, però a la xarxa només poso les meves fòbies”. ¿Mostro a Internet la meva vida tal com és, amb els meus encerts i desencerts? I, si fos així, ¿algú em dedicarà el temps per guiar-me cap a aquest somni de la meva realització personal i corregir els meus errors?

 

* Dalia Janneth Gallo C. és alumna de 1r del Grau en Humanitats i Estudis Culturals (UIC Barcelona)

 
 
Llegir per viure