Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

L’aposta estratègica per la universitat

Xavier Gil

Com cada vegada que hi ha contesa electoral, els programes de la majoria dels partits polítics no presenten propostes en matèria d’universitats. Si n’hi ha, són molt escasses i en general amb falta de concreció. Els temes de govern, les polítiques de professorat, el finançament, l’ajuda a la recerca i a la transferència de coneixement, la racionalització dels mapes de grau i màsters, entre altres aspectes, no són abordats en els documents que presenten les diferents candidatures.

 

Els polítics han de considerar que la universitat és un motor principal de progrés amb la formació de nous professionals, la generació de nou coneixement mitjançant la investigació rigorosa i la seva transferència a la societat. Un país amb un bon sistema universitari supera abans i millor les situacions de crisis gràcies al coneixement i la innovació, com s’ha pogut comprovar aquests últims anys.

 

Les universitats estem obligades a impartir una docència de qualitat ajustant els plans d’estudis a les necessitats de l’entorn socioeconòmic i procurant que els nostres estudiants s’insereixin laboralment amb èxit. Per aquesta raó, les universitats hem d’estar en contacte amb professionals, institucions i empreses per estar al dia de les necessitats de la societat. No podem viure fora de la realitat que ens envolta.

 

El segon pilar és la investigació, com a recerca de nou coneixement que ha d’alimentar la docència que s’imparteix als estudiants. Hem de procurar que els nostres alumnes estiguin en la frontera del coneixement. A més, la investigació és la base de la innovació. Ha de ser transferida en forma de patents o amb la creació d’empreses que portaran a un augment dels llocs de treball i al creixement de la riquesa. A més de la docència, que és l’activitat primordial de la universitat, de la recerca i de la seva transferència, la universitat ha de vetllar perquè la formació dels seus graduats contingui matèries transversals que afavoreixin la capacitat d’emprendre, saber presentar en públic, liderar, treballar en equip, etc.

 

El sistema universitari català destaca en aquests aspectes i és un exemple a seguir pels bons resultats aconseguits. Els rànquings així ho mostren en les públiques, ja que entre les cinc millors universitats públiques espanyoles n’hi ha tres de catalanes. I també en les privades, perquè d’entre les tres primeres, dues són catalanes. Aquests rànquings estan basats en aspectes acadèmics i de producció científica. Si aquests valors fossin dividits pel finançament rebut, estaríem entre les millors d’Europa.

 

Un dels secrets d’aquest èxit és l’estabilitat de la política universitària i de recerca a Catalunya. Aquest pla, ideat pel conseller Andreu Mas-Collell fa molts anys, ha estat assumit pels diferents governs de la Generalitat. Aquesta estabilitat i confiança ha mantingut els nivells acadèmics malgrat els durs anys de crisi econòmica i de retallades. Així mateix, la universitat ha sigut generosa cedint excel·lents investigadors a centres de recerca específics en aquells àmbits estratègics per al desenvolupament de Catalunya.

 

Un altre aspecte que s’ha de valorar com a molt positiu és que no hi ha separació entre universitats públiques i privades, sinó que el sistema universitari català és únic i hem de competir en les mateixes condicions en les diferents convocatòries. Competir no està en contradicció amb col·laborar i en el nostre sistema és molt freqüent que hi hagi graus o màsters interuniversitaris o consorcis en projectes o grups de recerca en què es complementen coneixements de diferents àrees.

 

A nivell estatal, aquesta estabilitat de política universitària en temes d’innovació i indústria no s’ha produït. Els successius governs han tingut diferents polítiques sobre el paper de la universitat. Uns governs han potenciat la creació de centres tecnològics temàtics, d’altres l’agrupació en grans centres, d’altres han volgut que les universitats estrenyin les relacions amb aquests centres i d’altres han desconfiat d’elles.

 

Aquesta falta de política a llarg termini ha fet que, tenint un nivell investigador a Catalunya de referència internacional, no s’ha aprofitat com s’hauria d’haver fet en la transferència a les nostres indústries. Molt d’aquest coneixement se n’ha anat a països com Alemanya, França, Anglaterra…. A vegades, desanima veure que la inversió del nostre país en recerca repercuteix en benefici d’altres i que molts dels nostres cervells se’n van a llocs on són més ben acollits. En ocasions, davant d’aquest argument, es comenta que després aquests investigadors tornen amb més coneixement i maduresa professional, però el retorn és molt baix.

 

La missió de la universitat no és només formar professionals competents i ben preparats per cobrir la demanda laboral o la investigació per a l’avanç del coneixement. Hem de formar homes i dones íntegres amb esperit de servei a la societat, compromesos amb el bé comú, amb esperit de tolerància i honestedat, respecte a la llibertat personal i capacitat perquè contribueixin a la solució dels grans problemes de la humanitat. Aquests valors són més actuals i necessaris que mai per plantar cara a la corrupció, l’abús de poder, la falta de respecte a la persona i a la seva llibertat,… i són la clau per a la regeneració de la societat.

 

* Xavier Gil Mur és rector de UIC Barcelona. Catedràtic d’universitat. Ha sigut membre de la Comissió Executiva de la Sectorial R+D en representació de tots els vicerectors d’investigació de les universitats catalanes. Article publicat a El Periódico, el 23 de novembre de 2015.