Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Àsia, o l’Europa de 1914

Joaquín Luna

Fa cent anys, Europa va començar a vacunar-se contra si mateixa amb la primera de les dues guerres mundials. Desenes de milions de morts, el declivi europeu com a actor hegemònic a escala mundial i la creació de la Unió Europea van ser algunes de les conseqüències d’aquelles conteses d’origen regional.

 

Només un continent tanca el risc de repetir els errors d’Europa, i és Àsia. La percepció que la República Popular de la Xina ha deixat de ser una potència benèvola per convertir-se –gràcies a l’ascens a segona economia mundial– en una potència a seques, incrementa la sensació de tensió latent. La Xina està ressentida amb el Japó, empara Corea del Nord i és cada dia més vociferant en els litigis territorials que afecten un parell d’arxipèlags. Només la relació amb Taiwan –potencialment explosiva– es manté en uns paràmetres discrets i optimistes.

 

La regió acusa aquesta projecció gegantina que emana de la Xina. La percepció d’amenaça incrementa al seu torn el nacionalisme japonès, que encarna el primer ministre Shinzo Abe, i els automatismes dels Estats Units, garants de la seguretat de l’arxipèlag des de 1945. Però tampoc no se sent còmoda quan, per exemple, el líder nipó visita el santuari de Yasukuni, on hi ha enterrats els principals criminals de guerra (executats precisament durant l’ocupació nord-americana després del 45).

 

Ni actors secundaris com les Filipines estan tranquils amb la puixança xinesa… “Tant els Estats Units com la Xina han de tenir cura que els seus incidents no facin una escalada fins al punt que acabin sent incontrolables”, va alertar Henry Kissinger en la recent Conferència de Seguretat de Munic.

 
 
Humans de segona?
Bocs expiatoris