Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

EL Brexit i el retorn als orígens

Maria Mut

Sincerament no puc dir que el resultat del referèndum em sorprengués, tot i que pensava que l’opció de quedar-se s’imposaria per un escàs marge. Bàsicament, es tractava d’una qüestió de temps. Gairebé des de la mateixa entrada a les comunitats europees l’any 1973, el Regne Unit s’ha mostrat distant amb el projecte i, el que és pitjor, poc convençut de la seva decisió, els dubtes l’han colpejat reiteradament. Sento dir que De Gaulle tenia raó quan afirmava que la principal motivació del Regne Unit en el projecte europeu era comerciar lliurement.

 

Al meu entendre, el Brexit resultarà més perjudicial per al Regne Unit, especialment pel que fa a la seva unitat territorial, que per a la Unió Europea. L’únic perill per a la UE és que es produeixi un efecte contagi i altres estats imitin el Regne Unit i l’abandonin. No obstant això, a llarg termini serà beneficiós per a la UE, perquè s’hi quedaran aquells estats que estan realment compromesos amb el projecte d’integració, que Jean Monnet i Robert Schuman van dissenyar a la dècada dels cinquanta, i per fi es podrà plantejar sense tabús un objectiu federal europeu.

 

Hi ha poques coses irreversibles a la vida, però, la qüestió del Brexit té pinta de ser bastant definitiva. Podem buscar-ne responsables, podem conjecturar sobre les causes i les conseqüències i podem inventar mil fórmules jurídiques que permetin fer marxa enrere i assegurar la permanència del Regne Unit a la UE. Però la realitat és una, clara i evident. La majoria de ciutadans del Regne Unit vol marxar. Crec que seguim sense fer l’esforç d’entendre el ciutadà mitjà i l’infravalorem. La classe política i les elits intel·lectuals són cada vegada més distants, són incapaces d’emfatitzar amb els problemes que afecten ciutadans cada vegada més desenganyats i desmotivats. Fa temps que el projecte europeu no il·lusiona, a més del dèficit democràtic de la UE, les polítiques d’austeritat no han ajudat en absolut.

 

Per molt que ens entossudim que el vot de la majoria dels britànics ha estat irracional, fruit de la ignorància i de la desinformació, en realitat l’únic que passa és que és un vot antintel·lectual, però la gran part de la societat no pertany a l’elit intel·lectual!

 

Brussel·les n’ha de prendre nota i començar reformes per a un projecte europeu més inclusiu, més il·lusionant. Un projecte en què la persona, els valors humans, tinguin primacia absoluta i se superposin als interessos merament econòmics i financers. No podem oblidar, i menys encara negar, els orígens del projecte d’integració europeu que van dissenyar els anomenats pares fundadors, Jean Monnet i Robert Schuman, fa més de seixanta anys. El substrat original del projecte d’unitat europea descansa en els valors cristians, això es fa especialment evident en la figura de Robert Schuman, que es troba en procés de canonització, perquè a diferència d’altres europeistes, la seva visió no va ser únicament una visió política o econòmica d’Europa, sinó que es va fonamentar en valors tan importants com la pau, la solidaritat i el respecte als drets humans.

 

No sé en quin moment el projecte va deixar de ser primordialment solidari i es va convertir en una unió purament comercial, tècnicament complexa i molt difícilment comprensible per als mortals. Segurament va ser un procés gradual. Així, ara més que mai, nosaltres, els europeistes, hem de tractar amb gran respecte la voluntat del poble britànic i fer una lectura positiva de la seva marxa, no només perquè el Regne Unit ha estat un obstacle en el camí cap a la integració, potser per haver primat una visió excessivament comercial i no estar interessat en la globalitat del projecte, sinó també perquè el poble britànic ha donat un clar cop d’atenció o, fins i tot, un càstig als euròcrates. Mentrestant, els europeistes hem de seguir apostant per més Unió Europea, però sent crítics constructius, és a dir, demanant un model europeu més humà, en què els valors segueixin ocupant el centre del projecte.

 

En definitiva, per tornar a il·lusionar hem de tornar als orígens, als ensenyaments de Schuman i Monnet.

 

* Maria Mut Bosque és professora de Dret Internacional i de la Unió Europea a la Facultat de Dret (UIC Barcelona). Research Fellow ICS, Universitat de Londres