Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Corrupció a l’empresa i ‘compliance’

José R. Agustina

A finals de novembre ens va sorprendre la notícia que la farmacèutica Pfizer havia acomiadat fulminantment 30 directius de la seva filial espanyola perquè, suposadament, havien comès una greu infracció del codi intern. La decisió, presa per la matriu des de la seu, a Nova York, es va produir després de la denúncia d’un exempleat de la filial que hauria descobert pràctiques comercials abusives en relació amb un dels seus fàrmacs. La clau per entendre una decisió tan contundent es troba en la por d’un procés i una possible sanció penal a l’empresa, amb costos importants de reputació.

 

En efecte, tot es basa en un incentiu fonamental perquè el sistema funcioni: només les empreses que, després que hagi aflorat una pràctica delictiva, puguin demostrar que han estat en tot moment diligents (abans, durant i després) poden “guanyar-se” un eximent i evitar seure al banc dels acusats. Aquesta lògica —importada de la cultura nord-americana— ja ha arribat a aquestes latituds i generarà, entre moltes altres conseqüències, aquest tipus de respostes ràpides i contundents. Hem estrenat, així, l’era de la tolerància zero davant la corrupció dins de l’empresa a canvi, això sí, d’un generós eximent de responsabilitat penal corporativa. Dit de manera sintètica: si l’empresa col·labora amb les autoritats per prevenir i, si escau, identificar els culpables, se salvarà de la sanció penal.

 

Tot just uns mesos abans va esclatar l’escàndol pel cas Volkswagen, del qual s’han derivat també importants repercussions al nostre país. Mitjançant un estratagema molt ben planificat i executat, s’havia utilitzat a gran escala un programari fraudulent que havia permès eludir les normes relatives a emissions contaminants en els vehicles dièsel de la companyia, amb la qual cosa s’havia aconseguit un avantatge competitiu en el mercat. Les investigacions segueixen el seu curs i del primer escàndol n’han anat sorgint diverses ramificacions.

 

Tota aquesta successió d’esdeveniments —més o menys mediàtics— ha coincidit en el temps amb l’entrada en vigor de la (enèsima) reforma del nostre Codi penal, que ha suposat collar encara més les empreses pel que fa a la responsabilitat penal estrenada recentment. L’1 de juliol passat se’n va donar el tret de sortida definitiu: a partir d’ara anirem veient com, també a Espanya, s’asseuran al banc dels acusats no només grans corporacions, sinó petites i mitjanes empreses que, per un dèficit organitzatiu en els mecanismes de control del delicte, han permès a l’interior de l’empresa que els directius o empleats s’aprofitessin de la posició que tenien per cometre delictes que, directament o indirecta, han acabat beneficiant la companyia. Amb aquesta nova eina punitiva es pretén castigar l’empresa com a entorn que ha acollit pràctiques irregulars i se n’ha beneficiat, i això amb independència de la imputació que es dirigeixi contra les persones físiques que s’aconsegueixi identificar. Per aquest motiu, la Fiscalia ha dirigit l’acusació no només contra Bartomeu i Rossell, sinó també contra el FC Barcelona.

 

Per sortir de dubtes sobre si assistirem a una aparició gradual de casos oberts contra persones jurídiques, la Fiscalia General de l’Estat acaba d’ensenyar-nos les cartes. En efecte, la publicació recent, a finals de gener, de la Circular 1/2016 suposa, sens dubte, un punt d’inflexió en la praxi de l’acusació penal en matèria de compliance. En aquesta circular la Fiscalia General de l’Estat explicita, en efecte, els criteris amb què va interpretar el nou article 31 bis del Codi penal. Ja ha arribat, doncs, l’hora definitiva del compliance penal. Ara sí, la imputació a la persona jurídica, de forma cumulativa a les persones físiques intervinents, es convertirà en regla general. Mitjançant aquesta circular i a manera d’ultimàtum, l’avís per a navegants va molt de debò.

 

Va sent hora, per tant, que tant les cúpules directives de grans companyies com les pimes afrontin aquesta qüestió. I, no ens enganyem: no es tracta d’aconseguir un segell més i obtenir un programa estàndard de compliance o prevenció de delictes per cobrir l’expedient. Ni n’hi haurà prou, per aconseguir l’eximent, amb haver nomenat com a encarregat de compliance un empleat poc qualificat i amb menys tasques assignades.

 

Estem davant d’un gran repte, ja que els tribunals demanaran que el programa de compliance s’hagi desenvolupat d’una manera efectiva i que l’encarregat d’implementar-lo estigui degudament qualificat. Per tot això, serà necessari un assessorament juridicopenal altament qualificat, perquè les dreceres en aquest camí tortuós no existeixen. El resultat hauria de ser que les nostres empreses passessin de ser estructures on es faciliti la comissió de delictes a estructures on, des de la prevenció i el foment de bones pràctiques, es promoguin les virtuts i la consciència social corporativa.

 

* José Ramón Agustina és professor de Dret Penal a UIC Barcelona, director i coordinador del Diploma d’Especialització per a Compliance Officers i advocat a Molins & Silva.