Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Educar en llibertat

Inés Gazulla

El valor suprem que impera en els nostres temps és, sens dubte, la llibertat. Hi ha llibertat d’expressió, llibertat ideològica, llibertat de càtedra, fins i tot llibertat per escollir el propi sexe.

 

Tanmateix, a Espanya només hi ha un 1% d’escoles d’educació diferenciada. I totes són privades. Per què una cosa tan important com l’educació bàsica i obligatòria no permet exercir la llibertat d’escollir el model educatiu?

 

Hi ha una creença generalitzada sobre les escoles d’educació diferenciada que diu que són discriminatòries, estenen estereotips i perpetuen els rols entre dones i homes. En el meu cas, he tingut l’oportunitat d’estudiar en una escola mixta i una altra diferenciada. I puc dir que no només no pateixo cap trauma ni vaig ser estigmatitzada, sinó que l’educació diferenciada m’ha ajudat a apreciar i valorar la meva condició de dona en molts aspectes.

 

Maria Calvo, professora de Dret de la Universitat Carlos III de Madrid, defensa en una interessant entrevista a El País (24 abril 2006) la necessitat d’una educació diferenciada en tant que hi ha diferències intrínseques entre tots dos sexes. I això es reflecteix a nivell pedagògic, a l’hora d’ensenyar. Tot i que les matèries siguin les mateixes, la metodologia és diferent. És això discriminatori? No m’ho sembla. Sí ho és, en canvi, aplicar una mateixa norma per a tots sense tenir en compte les particularitats de cadascú.

 

És cert que la co-educació busca aconseguir la igualtat entre homes i dones. Però no és menys cert que la igualtat i l’igualitarisme es confonen. Hi ha una condició d’igualtat entre homes i dones com a persones, però això no vol dir que el gènere no existeixi. És una cosa tan inherent a la persona que resultaria contraproduent oblidar-se’n.

 

Som iguals, per tant, però no som el mateix. Per això crec que, apreciar les diferències com alguna cosa constructiva i que permet el creixement de la persona, hauria de garantir a tot aquell que ho demani.

 

* Inés Gazulla Cusí, alumna de 1r del grau en Humanitats i Estudis Culturals a UIC Barcelona.