Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

El futur de la integració europea

Carlos Espaliú

Després de molts anys d’una relativa estabilitat i d’un creixement continu quant a nombre de membres de la Unió Europea (UE), darrerament hem assistit a diversos fenòmens que han canviat la realitat del nostre continent. D’una banda, els atemptats terroristes recents de naturalesa jihadista estan plantejant problemes molt greus de seguretat, així com, suposadament, de convivència entre cultures. D’altra banda, l’anunci del Brexit adverteix, per primera vegada, que també la regressió és possible a la UE. Finalment, la crisi dels refugiats ha colpejat fortament les consciències i ha posat en dubte la veracitat dels valors de la UE.

 

Aquest panorama requereix una reflexió urgent sobre si existeix una identitat europea o no i sobre les conseqüències que es poden derivar de les possibles respostes a aquesta pregunta per al futur. No ens podem preguntar cap a on anem si no sabem primer qui som i com hem d’actuar davant dels altres.

 

Em sembla clar que sí que existeix una veritable identitat europea, que se superposa a les identitats nacionals i locals. Jo diria que, fins i tot, és evident, com ho va ser per Ortega i Gasset, que els nostres conciutadans, a més a més de ser d’un poble o ciutat, són, d’una o altra nació i, al mateix temps, europeus.

 

La idea d’Europa és tan forta que es podria sostenir que el continent té ànima, un esperit que reflecteix els grans ideals de l’Humanisme, com ja afirmava Thomas Mann. Des de la filosofia grega i la de l’anomenat Segle de les Llums, fins al dret romà i anglosaxó, passant per l’ètica judeocristiana i la ciència de les universitats, tots els pobles que l’han poblat han contribuït a formar l’ànima d’Europa.

 

Crec que els trets de la identitat europea apareixen avui assenyalats en l’article 2 del Tractat de la Unió Europea: el respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de Dret i el respecte dels drets humans. Ningú millor que el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, per apreciar-ho. En una carta en què confirmava el patrocini del Parlament a una de les activitats acadèmiques en les quals jo estava implicat, va assenyalar lúcidament: “Estic convençut que la identitat europea, que s’ha forjat en el transcurs de la nostra història comuna, es fonamenta en els nostres valors compartits, en la nostra unitat europea en pro dels drets humans i en contra de la pena de mort, en la defensa de la democràcia i l’Estat de Dret, així com en el foment de la llibertat i de la solidaritat” (1 de març de 2018).

 

A més a més, per mi, els drets humans no són només un dels elements més importants de la identitat europea, sinó que el respecte i la protecció dels mateixos és un element clau en la nostra reflexió sobre el futur d’Europa, ja que és la clau de la convivència de tots, també d’aquells que viuen al nostre territori sense tenir la sort de ser europeus. Al meu entendre, el respecte dels drets humans és un requisit que s’hauria d’exigir a tota persona que vulgui viure en la nostra societat, amb independència de la seva procedència, raça, religió, sexe, condició econòmica, etc. Si algú no està disposat a respectar-los, no té massa sentit que visqui a Europa.