Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

El pensament líquid actual

David Senabre

Ni tan sols sé amb exactitud si, d’això, en farà vint anys, però si fa no fa. Els que aleshores teníem vint estius a l’esquena i vam incorporar l’ús de les tecnologies —aleshores molt primitives— posseïm ara l’avantatge de notar millor quina ha estat la influència d’aquestes eines en les nostres vides, però també en la manera en què se’ns ha ofert una forma alternativa per eixamplar —en aparença— el nostre coneixement, que és pensament. Un sistema diferent.

 

Quan Zygmunt Bauman va reflexionar el 1999 sobre el concepte de modernitat líquida i la idea de fragilitat transitòria de les relacions humanes, volàtils (sí, ja sé que tothom en parla, perquè es va posar de moda fer-ho, però pocs l’han llegit; això segur…); quan ho va fer i ho vam estudiar, també hi havia un missatge discret sobre la forma en què aquesta societat, carnalment tecnològica, era addicta a una manera molt concreta de relacionar-se, informar-se i saber (la societat TIC, amb els seus “tics”…). Ell ens va deixar que en rumiéssim, amb absoluta llibertat, les conseqüències. Han passat lustres i heu-nos aquí. No sé si pensant, però sí en una voràgine…

 

Aquest és un món apassionant d’observar, analíticament, i amb una mirada esperançada, encara que ens costi molt mantenir-la. És un espai de relacions humanes on es confonen i no es fan servir bé conceptes com informació, coneixement o pensament, entre desenes d’altres. On aquest ús superficial, per urgent, de tot, construeix una manera caòtica i efímera de pensar —en direm, ara, pensament líquid, perdó per l’atreviment— i una forma d’utilitzar la resta de les idees que se’ns acudeixen i que ens permeten sobreviure diàriament. Aquesta és una societat previsible, dominada; molt alterada; sense continuïtat; improvisadora; plena d’estereotips; fràgil, com a conseqüència d’elevar, a una categoria moral, l’aparença com a concepte social. Una societat amb manca de temps per pensar. Sembla trist.

 

Hem accelerat el temps i n’hem esborrat la relació amb l’espai geogràfic; vivim simultaneïtats múltiples fins en els assumptes més quotidians. Aquesta forma d’actuar i de viure amb urgència per “fer, fent que penso i faig” es projecta en les feines, en l’educació dels joves, en l’oci, en la relació amb la família, els amics o el temps lliure. És present en tot, tot i que no és tangible. I destil·la cert caos; un tipus d’estrès que esdevé sentiment d’abandó i solitud. Podem sentir-nos desatesos, i podríem arribar a ser dependents emocionals. Perquè les emocions també pateixen d’aquesta programació, formalment perfecta, d’una societat en acció, cada dia. Un conjunt gregari d’operària.

 

El pensament líquid és aquell que dilueix, en només unes hores o uns dies, les fites traçades i les substitueix per d’altres, més convenients per al moment, que és cada moment nou. El pensament liquat no permet aprofundir. Per què, si fer-ho entra en contradicció amb donar-se el temps necessari. No ens podem permetre una vida diferent, al marge del fer constant, en què sapiguem emprar el temps necessari per saber i conèixer. Aprehendre ni tan sols es transforma en aprendre. Rebem molta informació que creiem que no necessita acte reflexiu, però aquest fet de negar raons i racionalitat afecta les nostres conductes, perquè altera els criteris personals i atordeix a la població. O potser tot és un somni.

 
 
Docents valents