Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Esclaus amb corbata?

Ricardo M. Jiménez

L’estiu passat, Max Shireson, director general de l’exitosa companyia de bases de dades d’Internet MongoDB, va renunciar al seu càrrec perquè volia passar més temps amb la seva dona i els seus tres fills. Ho explica al seu blog personal. Es lamenta, entre d’altres successos, de no haver estat present quan un dels seus fills va ser operat d’emergència.

 

Max Schireson va decidir alliberar-se de la temerària esclavitud dels viatges de treball i dels horaris interminables; seguirà treballant amb corbata, però sense ser un esclau. Podrà arribar aviat a casa, compartir les tasques de la llar amb la seva dona i ser un referent per als seus fills. Schireson, d’altra banda, ha tractat d’encoratjar als empleats a no cremar-se, “a treballar de manera intel·ligent i eficient”, perquè no desitja per a altres la situació per la qual ell ha passat.

 

Nombrosos universitaris competents que han començat la vida professional, per exemple, en una auditoria, una consultora o en alguns despatxos d’advocats viuen una jornada laboral extenuant. I això no passa només als Estats Units, també a Barcelona. Alguns realitzen milers de quilòmetres a l’any, altres s’aixequen ben de matí i tornen a casa a les tantes. A més, si pretenen acabar la feina a una hora raonable, solen sentir frases dels seus superiors com les següents: “A aquesta empresa no volem a gent amb mentalitat de funcionari que a les 19.00 li cau el llapis i està desitjant anar-se’n a casa”, “aquí no entenem d’horaris, aquí els horaris són flexibles, tant per bé com per mal”.

 

Són aquestes unes condicions laborals dignes? Una persona normal pot treballar amb intensitat més de vuit o nou hores diàries? Qui formarà una família així? Qui pot mantenir un matrimoni en aquestes condicions?

 

Potser la solució a aquest problema consisteixi en aconseguir que els empleats treballin de forma intel·ligent i eficient, com proposa Shireson, i que alguns directius d’aquestes empreses no pensin només en el compte de resultats. Per cert, Richard Branson, el fundador de Virgin, va dir, el 25 de setembre passat, que els empleats de les seves seus centrals podran agafar les vacances que vulguin, mentre no donin problemes al negoci de l’empresa. Adéu a l’esclavitud amb corbata?

 

* Ricardo-Maria Jiménez és professor de la Facultat de Dret de la UIC.

(Article publicat a La Vanguardia del 28 d’octubre de 2014)