Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Una estratègia que marca la diferència

Jasmina Berbegal

En els darrers anys la responsabilitat social corporativa (RSC) s’ha convertit en un paradigma de gestió empresarial que, cada vegada més, les empreses incorporen a la seva estratègia. Tot i que aquest concepte no és nou, és en els últims anys quan el discurs de RSC sorgeix com a resposta directa de les empreses per fer front a les pressions i crítiques socials i restablir així la seva legitimitat. Aquest creixent interès es reflecteix també en una literatura cada vegada més extensa. Una dada: una cerca al Google d’aquest terme (en anglès) retorna més de 17.500.000 resultats.

 

Abans de seguir, és important tenir clar a què ens referim per RSC. Utilitzem la definició proposada pel Consell Mundial Empresarial per al Desenvolupament Sostenible (WBCSD): “compromís voluntari d’una empresa per contribuir al desenvolupament econòmic sostenible, treballant amb els empleats, les seves famílies, la comunitat local i la societat en general per millorar la seva qualitat de vida”. D’aquesta definició en destaca el seu caràcter voluntari i el fet d’anar més enllà del compliment de les obligacions econòmiques i legals, derivant-se’n un enfocament estratègic i transversal a tota la organització, així com el compromís amb tots els seus interlocutors.

 

Per què aquest interès per la RSC? L’èxit comercial i els beneficis duradors per les empreses no s’obtenen únicament amb una maximització dels beneficis a curt termini. Està demostrat que mitjançant la RSC les empreses poden incrementar el seu valor, alhora que reforcen el seu compromís amb la societat.

 

Tot i que la relació entre les activitats de RSC i l’impacte que aquestes tenen en el valor de l’empresa és difícil de predir, la majoria dels experts coincideixen a l’afirmar que, en general, la RSC es relaciona positivament amb la rendibilitat i el valor de l’empresa. Això no obstant, la RSC té un cost. Són els costos d’implantació majors que els beneficis que se’n poden obtenir? Se’ns obre aquí una qüestió molt interessant.

 

L’impacte de la RSC en el valor de l’empresa dependrà de com s’implanti però sobretot de com la percebin els agents implicats, incloent aquí des dels propis accionistes i persones amb interès financer (creditors, proveïdors) fins als treballadors o la comunitat local.

 

A igualtat de preu, un consumidor estarà més predisposat a comprar productes ofertats per empreses que presentin un major compromís en matèria de RSC. La RSC esdevé doncs un atribut més del producte, i per tant una inversió estratègica. Però… té el client coneixement de les iniciatives de RSC de l’empresa? La manca d’informació és clarament un factor limitant de l’èxit. Veiem aquí una primera condició necessària per aconseguir un impacte positiu en l’empresa: l’estratègia de RSC ha d’arribar a coneixement dels clients, i el missatge transmès ha de ser capaç de modificar-ne positivament les seves percepcions.

 

Aquest punt no està exempt de polèmica. Algunes empreses podrien involucrar-se únicament en accions simbòliques de RSC. En aquest sentit, l’assumpció de RSC per part de l’empresa tindria més a veure amb la consecució d’objectius estratègics que amb l’altruisme o qüestions morals, quan en realitat els dos objectius (econòmic i social) poden anar de la mà.

 

Implementar una estratègia de RSC denota qualitat en l’oferta. Estudis recents demostren que aquelles empreses disposades a invertir en activitats de RSC ho fan perquè persegueixen l’excel·lència. Les empreses excessivament preocupades en la maximització dels beneficis acostumen a no involucrar-se activament en la RSC degut als costos en el curt termini. Gran error. En un món clarament dominat per la globalització, la diferenciació és crucial. Per això, les iniciatives de RSC poden contribuir a enfortir l’avantatge competitiu d’una empresa; per tant, generen valor.

 

La RCS és també considerada com una estratègia de reclutament i retenció de personal. Diferents estudis demostren que els empleats expressen preferència per treballar en empreses socialment més responsables. Construir un lloc de treball en base a uns valors socials genera un clima de treball més agradable. Un altre impacte positiu en el valor de l’empresa.

 

Per últim, la RSC actua també com a “llicència per operar”. M’explicaré. Ser proactiu en matèria de RCS pot reduir els costos de compliment de regulacions. L’establiment de relacions positives amb la comunitat així com l’adopció de mesures voluntàries en temes d’actualitat ciutadana (salut, seguretat, diversitat, medi ambient, etc.), pot donar lloc a avantatges fiscals.

 

En resum, la RSC apareix com el paradigma necessari que pot aportar el component “moral” que la societat contemporània reclama a les empreses, convertint un problema social en una oportunitat econòmica.

 

Retornant a la pregunta inicial: hi ha retorn de la inversió en RSC? La resposta és sí.

 

* Jasmina Berbegal Mirabent, és professora lectora a la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la UIC i doctora Enginyera Industrial per la UPC. Aquest article va ser publicat, per primer cop, al suplement “Más Valor” de El Periódico.