Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

La filosofia no és una assignatura

Magdalena Bosch

La filosofia no serveix per a res: no serveix per a construir túnels transoceànics, ni per descobrir una vacuna contra el càncer, ni tampoc per construir un cotxe de bomba d’hidrogen… Però, quan Mahatma Gandhi va instaurar una mena de no-violència per resistir al poder britànic estava fent filosofia i quan Nelson Mandela va donar el seu testimoni patint vint anys de presó, estava fent filosofia. Els primers sistemes de lleis, que permeten passar de la barbàrie a la civilització, emergien del pensament filosòfic; i la medicina es va inspirar i va acollir en braços filosòfics per al seu naixement i fins a la maduresa empírica. La filosofia no és una assignatura és la possibilitat d’entendre la vida i la humanitat.

 

Què ens està passant ara? ¿Per què en ple segle XXI vivim en una època de terror renovat després de donar per descomptat que no es repetiria res del que va passar entre l’1 de setembre de 1939 i el dos de setembre del 45? On és la filosofia que lluitava pacíficament per la llibertat i ensenyava que la benevolència és efectiva? Durant tants segles hi va haver conviccions fortes, vigoroses, que van canviar el món; idees amb poder de pacificar, idees que ens feien forts perquè es basaven en el més essencial de l’ésser humà, en la seva autenticitat. Hi havia una reflexió després de la catàstrofe i els humans teníem penediment i podíem aprendre dels nostres errors. Què ens passa ara?

 

Mai hi ha una única resposta a problemes tan complexos. D’entrada, diria que potser pensem molt poc. Correm massa per veure més enllà de l’impacte i la sensació i es fa difícil veure que la realitat, afortunadament, no es redueix a les grans desgràcies que el nostre temps està patint i engendrant. La realitat és molt més que això. Els 7.300 milions de persones que poblen la terra viuen, majoritàriament, d’acord amb filosofies pacífiques i cooperants. Els problemes més greus els provoquen una proporció molt petita de la població. Per això podem seguir pensant que hi ha més persones justes que lladres, més homes de negocis honestos que estafadors, i moltíssima més gent pacífica que terroristes.

 

Correm tant i pensem tan poc, que la nostra societat sembla abocada només a l’acció i de la manera més accelerat possible; amb una velocitat que no deixa lloc al raonament. I això fa que tot el que és agressiu i violent cobra més força i que la multitud pacífica sigui acallada sota el soroll de la violència. Per això es necessiten urgentment espais de ponderació i reflexió.

 

La filosofia no és una assignatura, però s’ha d’ensenyar i conrear. Els que han combatut violències i crims; els que han obert camins de convivència i progrés, eren –tant si se’ls deia així com si no– pensadors. Ells van tenir una font d’inspiració, van ser instruïts en tradicions filosòfiques i espirituals que els van fer capaços de portar a la realitat les grans idees en què creien. ¿D’on traurem nosaltres la força moral, ja no per construir un món millor, sinó per frenar l’empitjorament que estem causant? D’on obtindran les generacions futures les eines per entendre el món i poder actuar encertadament? On aprendran els valors de la justícia, la pau, la cooperació… el valor de ser humà?

 

La filosofia és molt més que una assignatura, però ha d’ensenyar a les escoles: necessitem pensar i que ens ensenyin a fer-ho bé.

 

* La Dra. Magdalena Bosch és professora de la Facultat d’Humanitats (UIC Barcelona)

(Una versió més breu d’aquest article es va publicar a La Vanguardia, el 18 de novembre de 2015)