Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Forrest Gump

Javier Junceda

D’un temps ençà, no paro de trobar-me persones de mitjana edat que corren per tot arreu. Desconec quina és la seva destinació final o quin és el perquè de la seva fugida espaordida carrer amunt o muntanya avall, que bé podria ser un embargament o l’impagament d’una lletra de la hipoteca. Això sí, sempre els veig molt concentrats, seriosos, com autòmates.

 

Amb els auriculars ben posats, la cinta al voltant del cap i el cronòmetre-tensiòmetre-marcapassos que penja dels braços, cames o malucs. Fa la impressió que, per viure, els fa falta aquest galop. La majoria són prims, angulosos, amb els ulls fixos a l’horitzó, tot i que alguna vegada també he ensopegat amb correcamins patidors de carns flonges i tremoloses, sobretot abans, durant o després de les vacances. Quan et passen pel costat, comproves que no tothom, ni sempre, acostumen a aplicar remeis que atenuïn la intensitat de la suor. I com que aquest comportament s’ha convertit en una plaga social, qui no el practica està out, cosa que acaba obligant uns quants ciutadans de pro, gent digníssima, a fer completament el ridícul quan es posen roba d’esport i comencen a moure un esquelet que, en el seu cas, a casa quiet és on s’estava més bé.

 

És molt arriscat fer conjectures sobre el motiu real que els fa sortir a la carretera a gambar. Cadascú deu tenir el seu, és clar, i faran bé si el segueixen, però hi ha alguna cosa que em diu que, al darrere de la idea de “mantenir-se en forma” i de fer cas del pesat discurs sanitari oficial, hi ha alguna cosa més. No pot ser que s’hagi estès tant aquesta pràctica quan, de fet, el nombre de bars no ha disminuït i veus, amb certa freqüència, que aquests mateixos atletes que comento es prenen, després d’haver trotat, unes quantes cerveses, gintònics i altres begudes espirituoses.

 

Ningú no pot negar que fer exercici produeix beneficis. Físics i psíquics. Donar una volta a l’aire lliure o dedicar una mica de temps a moure’s només pot aportar coses bones. Però no estic parlant d’això, sinó de la pràctica generalitzada, ritual i intensa d’esport, amb una pretensió quasi professional poc dissimulada per part de mers aficionats.

 

Què busquen? Una sortida a la insatisfacció personal que els envolta? Volen conservar una salut que, necessàriament, sucumbirà amb el pas del temps? Pretenen desconnectar dels problemes habituals en una mena de miratge momentani? Volen canviar d’aspecte, perdre quilos, tot i que tenen la complexió que tenen, que és, per cert, la que va enlluernar un dia la seva parella, juntament amb altres virtuts?… Qui sap.

 

El que sí que és clar és que mai com ara tanta gent s’havia posat a córrer darrere de Forrest Gump, però sense que ell fos al davant.