Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

#Guerra mundial i transhumanisme

Albert Cortina

Un estudi recent realitzat pel think tank RAND Corporation simula una probable guerra entre els Estats Units i la Xina. Aquesta institució, que va tenir un pes important durant la Guerra Freda, ha dissenyat possibles escenaris de conflicte sota el lema “pensar en l’impensable”.

 

Per la seva banda, el papa Francesc ha advertit en reiterades ocasions que en l’actualitat es pot parlar d’una Tercera Guerra Mundial híbrida, combatuda “per parts”, atiada per la cobdícia i per altres interessos espuris, i permesa per una mena d’indiferència caïnita com la que va consentir altres atrocitats en el passat.

 

A hores d’ara creix la possibilitat d’una guerra regional que involucri Rússia en defensa de Síria i de les seves forces desplegades en aquest país àrab aliat. Segons diversos experts en geopolítica, el conflicte podria iniciar-se per accions ofensives aèries contra l’Estat sirià per part dels Estats Units i/o d’aliats de Washington com Israel i Turquia. En aquest escenari complex, sembla que de moment Rússia tracta d’evitar una guerra amb els Estats Units, Israel, Turquia i l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) i amb els països àrabs del golf Pèrsic. Per ara les forces aeroespacials de Rússia hi intervenen d’una manera controlada, probablement per no precipitar una guerra que es podria convertir ràpidament en regional, i fins i tot en mundial, ja que es pot estendre al Caucas, a l’Europa central i de l’est, a l’Àsia central i a la península de Corea.

 

Són pocs els que avui dia criden “no a la Tercera Guerra Mundial”. Al contrari, tal com afirma el filòsof Jordi Pigem, “el Titanic s’està enfonsant, i la gent es posa a caçar Pokémons a la coberta”.

 

No obstant això, malgrat l’escenari geopolític tan preocupant, la ideologia transhumanista irradiada globalment des de l’epicentre, a Silicon Valley (Califòrnia), i concretament a través de la Singularity University, promoguda per Google, la NASA i altres corporacions tecnològiques i centres d’investigació, manté la promesa d’un futur que avança inexorablement cap a la singularitat, concepte encunyat pel visionari Ray Kurzweil. Gràcies a la convergència i disruptivitat de les tecnologies exponencials NBIC (nano, bio, info, cogno), els transhumanistes creuen que la humanitat podrà iniciar una perllongada era de superbenestar, superlongevitat i superintel·ligència. A partir d’aquests tres pilars bàsics de la revolució transhumanista, aquest moviment pretén construir una societat en la qual convisquin éssers humans, transhumans i posthumans, engendrats i/o dissenyats de manera diversa segons el grau d’interacció i integració del cos i la ment humans amb les biotecnologies emergents.

 

Hem d’estar alerta davant de les propostes del transhumanisme, ja que ens anuncia un nou ordre mundial en què els ciutadans, de manera obligatòria o voluntària, connecten la ment a una superintel·ligència artificial estructurada en forma de “ment rusc”. Aquesta hiperconnectivitat pot derivar, segons l’ordenem actualment, en un augment de la intel·ligència col·lectiva i, per tant, en una noocràcia democràtica, o bé en un cibertotalitarisme atroç, si estructurem aquesta superintel·ligència en forma d’organisme únic global.

 

Quin escenari de futur ens espera? Que potser anem directes cap a una Tercera Guerra Mundial, que pot comportar la destrucció del nostre model de civilització? O potser estem iniciant la primera revolució de la intel·ligència, amb l’adveniment proper de l’anomenada singularitat tecnològica, que ens conduirà a una nova era d’abundància i benestar?

 

Alguns ideòlegs i estrategs pensen que resulta inevitable una primera etapa de caos i de grans tribulacions provocades per una guerra global. Aquesta conflagració tindria com a conseqüències immediates la reducció dràstica de la població del planeta i la destrucció total de l’ordre mundial vigent i de les institucions actuals. Potser llavors creuen que serà possible alçar ¾com a nova torre de Babel¾ aquesta societat posthumana, on serien pocs els que podrien gaudir de les promeses del superbenestar, la superlongevitat i la superintel·ligència.

 

Des del nostre concepte de civilització democràtica, basat en un humanisme integrador i avançat, que garanteixi la llibertat i la dignitat de les persones, no podem estar en absolut d’acord amb aquests escenaris de futur que alguns ens auguren com a inevitables. Per això hem de reaccionar a temps i sumar cada vegada més veus a favor de la pau i de la nostra condició plenament humana.

 

* Albert Cortina és advocat i urbanista. Coautor del llibre ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano.