Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Humans de segona?

Isabel Viladomiu

Fins ara, els mitjans de comunicació ens tenien al corrent dels èxits que els especialistes en reproducció humana aconseguien a través de la tècnica de fecundació in vitro (FIV). La premsa trobava totes les bondats a les noves formes de néixer que la FIV oferia, i relegava a les revistes mèdiques especialitzades la publicació dels efectes no desitjats. Ha estat un article publicat a la prestigiosa revista Circulation[1] el que ha encès l’alarma per l’alta prevalença d’anomalies cardiovasculars en el 50% dels nens nascuts per aquesta tècnica. L’estudi atribueix a la FIV canvis epigenètics que afecten el desenvolupament del sistema cardiovascular dels nadons produïts així. L’editorial de Circulation assegura que estem davant “d’implicacions importants per a la salut pública”.

 

L’escriptor Hans Magnus Enzensberger va publicar el 2001 un interessant article titulat “Colpistes al laboratori”, en què anunciava aquesta situació. A la fase maníaca d’absoluta confiança en el progrés tècnic, la seguiria la depressió pels primers danys col·laterals del progrés científic i els grans riscos imprevisibles que vagin prenent forma. ¿No és, potser, un dany col·lateral de grans dimensions que dels cinc milions de nens nascuts per FIV des del naixement de Louise Brown, el 1978, la meitat, dos milions i mig, tinguin problemes cardiovasculars? Amb la FIV no hi va haver assajos previs en animals, ni protocols experimentals, ni comitès de control, ni se sospesaven els riscos dels nens que havien a néixer. Els interessos, un cop més, van ser més forts, i ho són, que els principis ètics en joc.

 

No és fàcil exposar les objeccions a la FIV, ja que és una tècnica que possibilita que neixin nens, i tot nen és un gran bé. La bioètica ens mostra que la tècnica, el que podem fer, no pot estar per sobre del principi de dignitat personal. Tot canvia quan es deixen de banda els interessos i es defensa de veritat els drets dels nasciturus. Al nasciturus li correspon ser engendrat per l’amor dels pares, no per un acte de domini instrumental al laboratori, en què es deixa desprotegit la seva integritat. És ell qui té dret a conèixer els seus orígens davant d’un anonimat genètic imposat per vergonya o per comoditat; sobre seu no ha de recaure ser el supervivent d’entre desenes d’embrions, sinó que és ell el que ha de conèixer com i quan es va decidir sobre la seva vida. El nasciturus és un home i ha de ser acollit i tractat com a tal.

 

Una jove americana, Alana S. Newman, de 26 anys, fundadora d’Anonymous Us Project, un fòrum que recull les històries de persones concebudes per FIV heteròloga –els gàmetes procedeixen d’un donant anònim–, denuncia que la societat tracta els concebuts per donació de gàmetes com “éssers humans de segona classe, perquè els neguen el dret a conèixer els seus orígens, perquè són fabricats i tractats com a quelcom poc menys que humans”. Vivim temps de greus incongruències, ja que, per una banda, ens sentim orgullosos de ser abanderats dels drets humans, però, per l’altra, es decideix, es violenta i es negocia amb la vida dels més febles.

 

Isabel Viladomiu Olivé

Professora associada de Bioètica del Departament de Medicina (UIC)


[1] Valenzuela-Alcaraz, B, et al. Reproductive Technologies Are Associated With Cardiovascular Remodeling In Utero That Persists Postnatally. Circ; 2013; 128: 1442-1450.