Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Ingredients perversos de les ‘fake news’

Ricardo M. Jiménez

Davant les notícies falses (fake news) es pot mostrar menyspreu (“una mentida més”), indiferència (“tant se val”) o sensatesa (“defensar la veritat importa”). Em centraré en aquesta última postura.

 

La veritat i la mentida formen part de la condició humana. No obstant això, a principis del segle XXI, quatre ingredients acompanyen aquestes dues amigues de l’ésser humà. El primer ingredient de les notícies falses és l’anonimat. Resulta difícil esbrinar la font de la qual procedeix la notícia falsa.

 

Heu rebut al mòbil un missatge de WhatsApp amb un inici similar a aquest: “NOTÍCIA BOMBA. La veritat sobre l’11-M…”?, el contingut revela el que suposadament va passar, però resulta impossible saber qui és l’autor del text. Heu llegit una piulada en què s’aporta una nova revelació de com Putin va influir en l’elecció de Trump com a president dels EUA (una altra vegada sense cap font fiable que s’atribueixi l’origen de la notícia)?

 

El segon dels ingredients que caracteritzen aquesta manera d’enganyar és l’impuls emotiu. Un lloc on les emocions es troben còmodes són les xarxes socials. Només cal llegir unes piulades o uns missatges de Facebook per adonar-se’n. Sovint aquests missatges inquietants desperten les nostres emocions amb una força insospitada. El 20 d’agost del 2017, amb motiu de l’atemptat terrorista que va patir Barcelona, ​​un partit polític espanyol va escriure en una piulada: “Quan uns quants colpegen amb odi…, milions de persones responen amb amor. Així ho ha demostrat Barcelona”. Dues emoticones clarament emotives s’unien a dues frases amb un verb (“colpejar”) i substantius de càrrega valorativa (“amor”, “odi”).

 

El tercer ingredient és la seducció del món digital. Podríem dir que submergir-se a les xarxes socials, encendre el telèfon mòbil, accedir a internet equival a capbussar-se en una piscina un dia calorós d’agost o a seure en una butaca còmoda, després d’un dia esgotador de feina, amb una cerveseta ben a prop. Si a l’anonimat, l’emotivitat i la seducció els unim un quart ingredient –la rapidesa de difusió– el plat resultant no pot ser més explosiu. Un atemptat terrorista comès a l’Afganistan a les 16 h de la tarda pot saber-se a les 16.30 h en un petit poble de Huelva. Als anys vuitanta que una notícia es difongués amb tanta velocitat era impensable.

 

Queda un últim ingredient: la profusió de les notícies. El 13 de juny passat, la notícia del nou entrenador d’un conegut equip de futbol es va solapar amb la condemna a un membre de la casa reial i amb les novetats dels exàmens de selectivitat a Catalunya. En situacions similars, una notícia falsa –cap de les esmentades ho era– pot colar-se entre missatges i piulades i es presenta al ciutadà sense preàmbuls. Com que la mentida té les potes molt curtes, tard o d’hora s’acaba sabent la veritat. No obstant això, una mentida fa mal, crea divisió en les persones i sembra sospita. La mentida amb aquesta aparença de plat atractiu no beneficia ningú.

 

Quina postura pot adoptar un ciutadà? Permeteu-me que proposi alguns criteris. Per apostar per la veritat, és vital promoure el pensament crític a l’escola i a la universitat, i també a la família. Sense aprendre a parar atenció al que fem, és impossible desenvolupar el pensament crític. I en aquesta línia, la lectura, mestra d’humanitat, ens ajuda a reflexionar i a configurar una personalitat rica que busca la veritat com a companya de viatge.

 

Finalment, compte amb els missatges plens d’emocions perquè els carrega el diable, com afirma el lingüista Casado.

 

* Ricardo-María Jiménez-Yáñez és professor de les Facultats d’Humanitats i de Dret (UIC Barcelona). Article publicat al número 5. de +1.

 
 
Por al fracàs