Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

La dona, agent de canvi

Esther Jiménez

L’aportació específica de la dona a l’empresa, el seu paper com a agent de canvi, els estils de direcció femenina i masculina, així com la conciliació de la vida laboral i familiar són temes cada vegada més presents en els mitjans de comunicació, en la gestió de les companyies i en les agendes dels governs.

 

La dona del segle XXI vol ser mare, esposa, professional i ciutadana. Les dones volen que es respecti la seva feminitat, a més a més de tenir l’oportunitat de demostrar que la seva aportació específica pot ser una via per transformar les empreses i la societat, fer-les més humanes i sense deixar de ser productives. Tot això sense haver de renunciar a la seva llibertat d’escollir en què centrar els seus esforços en cada moment. I també l’home vol ser pare, i marit, i professional, i ciutadà; i, per descomptat, sense renunciar a cap dels àmbits que li són propis.

 

Alguna cosa està canviant en la visió del treball professional i el paper de la dona i de l’home avui. Les generacions joves són les que valoren més accedir a uns drets dels quals els seus pares no han pogut gaudir, perquè han viscut les conseqüències que la manca de temps i l’estrès comporten.

 

Però la realitat és que la feina és font de realització personal i socialització per a tothom. Treballar és servir i equival a viure. No obstant això, en les últimes dècades, s’ha viscut una exaltació de l’ocupació remunerada com a principal indicador de la vàlua d’una persona: vals segons el que el mercat et paga, no pel que has aconseguit ser. D’aquesta manera, el que preval és viure per treballar en comptes de treballar per viure, desenvolupar-se i servir els altres.

 

Aquesta visió economicista, per a la qual només val el que es pot quantificar i pagar, ha influït en la devaluació progressiva de les tasques domèstiques. Amb independència que una dona pugui dedicar-s’hi més o menys, aquestes tasques mereixen un enorme reconeixement social i personal. El temps dedicat a la família és, per Gary Becker —premi Nobel d’Economia—, tan productiu com el dedicat al mercat laboral, ja que suposa una inversió en capital humà. Així mateix, afirma que la família és el millor Ministeri d’Afers Socials, ja que manté les persones a l’atur o que tenen dificultats de qualsevol mena.

 

Però, a més a més, també és el millor Ministeri d’Igualtat d’Oportunitats, perquè respecta cadascun dels seus membres tal com és i atén cadascuna de les seves necessitats perquè arribin al ple desenvolupament; el millor Ministeri de Sanitat, perquè té cura de la salut dels seus membres; i el millor Ministeri d’Educació, ja que forja la identitat i genera confiança.

 

Llavors, ¿per què no es dona el valor que hauria de tenir aquesta feina domèstica, de vegades tan desprestigiada a favor del mercat laboral? Segons un estudi de l’Institut Català de les Dones (ICD), si es pagués a preu de mercat, incrementaria en més d’un 20 % el PIB de Catalunya. Perquè és una feina que compleix un paper essencial, no només pel seu valor invisible però real al PIB i per l’estalvi que suposa per als serveis socials públics, sinó perquè, per la seva mateixa naturalesa, desenvolupa en la persona habilitats i competències relacionades amb el servei i la convivència. Tot i que la participació dels homes està lluny d’equiparar-se a la de les dones, l’estudi d’Eustat també destaca que la participació masculina en les tasques domèstiques ha augmentat gairebé tretze punts en els últims vint anys. Es tracta d’una implicació que, sens dubte, beneficia l’home i també la família, els fills, les empreses i el conjunt de la societat.

 

És urgent que els governs, les organitzacions, les famílies, els mitjans de comunicació i el món acadèmic treballin conjuntament per pal·liar un dels problemes socials més urgents. Les diverses tendències que impacten en les famílies, juntament amb jornades laborals eternes i la rigidesa empresarial, generen en les persones un veritable conflicte entre la feina i la vida personal i familiar.

 

S’ha avançat molt des que en les dècades dels seixanta i setanta van sorgir als Estats Units mesures legals per contrarestar la discriminació per raons de sexe, raça o religió. No obstant això, massa sovint, les dones es veuen obligades a triar entre projectar una carrera o formar una família.

 

* Esther Jiménez és degana de la Facultat d’Educació (UIC Barcelona). Professora del Departament de Direcció de Persones de l’IESE.

 
 
Arrisquem-nos