Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

La productivitat invisible

Blanca Reguant

Les Humanitats són víctimes d’una acusació fal·laç des de fa anys: no són inútils, en absolut. El que sí que sembla inútil és l’esforç de tants intel·lectuals per despenjar aquest llufa de la disciplina més inherent a l’home que existeix.

 

M’agradaria ressaltar l’objectiu principal de les universitats on avui s’estudien tantes carreres, amb tant nivell d’especialització. Són estudis que no neixen per generar promocions i promocions de futurs treballadors, sinó per formar les persones. I la formació del caràcter humà porta a una consegüent obtenció d’un treball en el qual aquesta persona se segueixi desenvolupant.

 

Com fer una bona tasca, de qualsevol tipus, sense abans haver-se desenvolupat un mateix? Aquest és el paper de la universitat i, per tant, l’objectiu de les Humanitats és clar: formar-nos com a persones, per poder exercir en qualsevol camp laboral i, sobretot, de forma veritablement útil.

 

Les Humanitats també han estat apartades pel que ara anomenen carreres STEM (de les sigles en anglès de Science, Technology, Engineering i Mathematics). El resultat de l’estudi i la reflexió sobre el coneixement humà és invisible a l’ull humà, però no per això menys productiu. El seu pes i impacte en l’ànima humana és superior al que pugui generar qualsevol grau universitari que pretengui construir o generar res físic. La reflexió de l’home sobre si mateix és indispensable per formar un caràcter.

 

Anul·lar la recerca de respostes a les preguntes últimes és aniquilar l’espiritualitat de l’home. Si bé és cert que l’home és un animal racional, ja que té la capacitat de triar, a diferència de la resta d’animals, no és això el que ens distingeix ni ens fa superiors. Per sobre de ser animals racionals, som espirituals, cosa que significa que en el nostre interior hi ha cabuda per a sentiments i emocions com la bondat, la felicitat, la fraternitat, la compassió. No és això la humanitat més pura? I com s’hi refereixen les carreres productives?

 

Les Humanitats són les grans desconegudes de l’espectre d’estudis universitaris. Per a què serveixen? Quines assignatures es fan? Cal estudiar molt? És el que sembla que preocupa als potencials humanistes. Quines en seran les sortides professionals? El futur dels humanistes no es limita a la docència. Haver educat una sensibilitat i après a mirar i a reflexionar, assimilant el que s’ha observat i saber expressar-ho, són qualitats que no tots els acabats de graduar disposen. I, de fet, hi ha moltíssimes ofertes de treball per a les que cal una ment oberta i flexible, i certa capacitat d’atenció i enteniment sobre alguns temes podria ser adequada per a un estudiant d’Humanitats. A més també hi ha la possibilitat d’escriure, de fer crítica de literatura, o d’art, o de dedicar-se al periodisme cultural, a la gestió d’art o museus, etc. El ventall d’oportunitats és més que extens, si se sap com treure’n partit.

 

Penso que és essencial reconèixer la importància que té la vocació en l’elecció d’estudiar Humanitats. Començar el grau és només el principi. “El saber no ocupa lloc”, hem sentit sovint; i és veritat: un bon humanista mai en té prou amb el que ja coneix. Estudiar Humanitats no és únicament decantar-se per un grau, sinó que és triar una manera de vida.

 

* La Blanca Reguant és alumna de 1r d’Humanitats i de Dret.

 
 
Escac a Europa?