Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

La Revolució Russa com a tabú

Sergio Andrés Pérez

Es compleixen el 2017 cent anys de la Revolució Russa, un dels moments més importants del segle que ens precedeix. La Rússia de Putin ha deixat clar en diverses ocasions que l’explicació de la història –la correcta, es pressuposa–, és un dels objectius bàsics per aconseguir que el patriotisme no defalleixi i per consolidar una identitat nacional que mantingui la distància entre el “nosaltres” i els altres.

 

Curiosament, ha passat sense pena ni glòria la Revolució de Febrer i alguna cosa similar sembla que succeirà amb la referent a l’Octubre. Res de fastuosa pirotècnia, aglomeracions o desfilades. Preguntant als meus alumnes, un d’ells em va aportar llum sobre aquesta sobtada amnèsia històrica nacional.

 

La Revolució d’Octubre va ser un cop d’estat, va suposar l’inici d’un canvi de règim i, com a tal, una guerra civil entre blancs, partidaris del tsarisme, i vermells, revolucionaris. El motiu que Putin hagi exaltat la figura de Stalin, criticat amargament la caiguda de l’URSS i, tanmateix, no es refereixi al 1917 és perquè aquella guerra és un tabú nacional en l’actualitat. Per què?

 

Si ens fixem en la política russa internacional actual, el seu argument bàsic és el d’ajudar governs estables enfront d’atacs il·legals. Així es justifica l’annexió de Crimea i la participació en el conflicte ucraïnès, com a suport a un president en perill. El mateix succeeix a Síria, on l’argument terrorista és secundari, el principal és ajudar el govern davant d’atacs subversius. És per això que la Revolució de 1917, en clau actual, significa un cop d’estat, o el que és el mateix, el contrari al que Putin necessita.

 

Dins del país, des de les manifestacions de la plaça Bolótnaya el 2012, les restriccions a les llibertats s’han tornat més fèrries i qualsevol tipus de manifestació ha passat a estar (encara més) controlada. Internet és cada vegada més un lloc perillós en el qual opinar lliurement pot xocar amb la legislació actual russa. Les eleccions de 2018 ja han tingut la seva primera víctima, Aleksei Navalni, que volia presentar com a opositor a Putin, ha estat condemnat per frau i no podrà, en principi, participar-hi com a candidat.

 

Reescriure la història no consisteix només a canviar els fets. També vol dir, en ocasions, canviar els forats buits de lloc, establir capes fosques sobre les quals val més passar per sobre sense tractar d’extreure’n conclusions.

 

És cert que el 1917 es va acabar amb un règim, es va assassinar al tsarisme i es va donar fi a la possibilitat d’una democràcia parlamentària. Però també és cert que ara, en una Rússia cada vegada més tsarista, aquell any no és sinònim de celebració. Val més tirar-hi un vel a sobre i passar per alt aquells successos. A més, el 2018, el mundial de futbol es jugarà a Rússia. Això sí que és notícia.

 

* Sergio Andrés Pérez és alumni d’Humanitats (2003). És professor de seccions bilingües a Sant Petersburg.