Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Les tres is: inesborrable, indeleble, irreparable

José R. Agustina

Amb prou feines som conscients que vivim en un món abocat cada vegada més a una xarxa global, Internet, que és de domini públic, i que, a mesura que anem connectant parcel·les de la nostra vida a diferents xarxes interconnectades entre si, ens fem francament vulnerables. La nostra vida i intimitat poden expressar-se i/o reduir-se a dades, susceptibles de tractament i revelació a tercers. I mitjançant el rastreig i la recol·lecció de tota aquesta història virtual i de navegació, es pot obtenir una imatge fidedigna de qui som, què ens agrada i com pensem en el més profund de la nostra consciència.

 

Després d’una aparença d’anonimat, quan passegem per espais virtuals anem deixant, en efecte, milers d’empremtes que ens identifiquen. Utilitzant un símil, ens sembla que navegar per la xarxa seria com deambular amb sensació d’anonimat davant d’una enorme vidriera translúcida o fumada (de fora cap a dins), sense adonar-nos que des de fora sí que ens poden identificar. Encara més, ens poden observar curiosos, transeünts o persones malintencionades.

 

Molts pensen que aquest discurs només condueix a actituds paranoides, a convertir-se en un misantrop o amish. Certament un pot moure’s amb més cautela per la xarxa, però no tot rastre és evitable. I no és menys cert que d’una manera frenètica, cada vegada ens veiem més empesos a “endollar-nos a les xarxes”, a estar més interconnectats, sense pretendre-ho, ni tan sols imaginar-ho. Els nostres gustos i sentiments, les nostres compres, les nostres preferències i impulsos, les nostres relacions… tot queda registrat per més que intentem evitar-ho. Només que monitoritzem les rutines de navegació d’una persona surt al descobert la persona gairebé en la seva integritat, ja que cada vegada és més difícil separar el món físic del món virtual.

 

Alguns gurus alerten de la fi de la privacitat, per molt que ara tractem de regular les condicions d’un pretensiós dret a l’oblit. Però n’hi ha realment per tant? Al diccionari, a la veu “indeleble” es recullen definicions com “que no pot ser esborrat” o “que és inoblidable”. Jo des de fa temps solc parlar de les tres is. Inesborrable: perquè encara que triturem un document (o una empremta) i el llencem a la paperera, amb noves tècniques i amb paciència tot pot acabar sent recuperat, reconstruït o desxifrat. Indeleble: en tant que oblidar-se d’alguna cosa és una acció inconscient, res pot caure en l’oblit si el que es busca precisament és furgar en el passat (és només qüestió d’anar fent còpies de seguretat en aquest disc dur universal). I irreparable: sens dubte, la conseqüència més perniciosa. En aquesta plaça pública incontrolable que és Internet, un cop s’ha fet pública una imatge o una informació sensible —veritable o falsa— els efectes de reputació són inevitables i això sí que no es pot recompondre: després d’una difamació és difícil assegurar que es pugui restaurar del tot la seva imatge.

 

Així les coses, en aquesta societat de la transparència les nostres passes i el que es diu d’un s’han convertit en quelcom escrit amb tinta permanent. El nostre jo digital, seguint Marc Goodman, com que estem més interconnectats que mai ha passat a ser una cosa tremendament vulnerable. Totes les nostres dades són rastrejables i ens condueixen al jo real. I si a tot això s’afegeix que pel ciberespai ronden (bastantes) persones desaprensives, tenim una tasca ingent per davant. Com deia P.T. Barnum “cada minut neix un ximple nou” i Internet els connecta entre si i amb els que poden convertir-los en víctimes. Amb això, continuen a les nostres mans escollir els jardins en els quals ens fiquem. Cal, això sí, una major cultura botànica i molta prudència.

 

* José R. Agustina és director del Màster en Ciberdelinqüència de UIC Barcelona. Advocat a Molins & Silva

 
 
Entrenat per viure