Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

L’espiral veneçolana

Joaquín Luna

La revolució bolivariana sense Chávez no és una utopia: és un malson per a Veneçuela, un país cada vegada més fracturat i on el que més concilia els ciutadans és el pessimisme (un 72 % d’enquestats pel diari caraqueny L’Universal creu que “la situació és negativa”).

 

La feble victòria electoral, indiscutible en les formes, del president Nicolás Maduro, i el seu limitat carisma en comparació amb Hugo Chávez feien presagiar una resposta popular per raons diverses. Els problemes de proveïment de productes bàsics –en bona part per l’acaparament, resultat, a la vegada, de la incertesa, la desconfiança i una inflació desbocada–, la inseguretat i les maneres autoritàries de Maduro serveixen en safata arguments per a les protestes al carrer. I el Govern, per la seva part, té en els grups violents que es manifesten l’excusa perfecta per adoptar mesures excepcionals. Dos bàndols que es retroalimenten davant la mirada internacional, passiva i perplexa mentre es produeixen detencions de líders opositors.

 

La comunitat internacional ha après a no tractar Veneçuela com una república bananera on es pot treure o posar reis. Les maniobres exteriors només van provocar que es reforcés l’autoritat de Chávez, com bé va aprendre el seu successor, el president Maduro, que explota al màxim el factor patriòtic. La dinàmica de l’enfrontament està garantida, encara que res fa pensar que el president Maduro tingui els dies comptats.