Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Llenguatge polític renovat?

Ricardo M. Jiménez

El Moviment 5 Estrelles, UKIP, Podemos, la candidatura de Donald Trump, entre d’altres, constitueixen part del nou escenari polític de les societats occidentals. Aquestes noves figures polítiques han irromput amb força, en part gràcies al llenguatge que fan servir.

 

Però, ¿aquests moviments i els que els representen han renovat, de veritat, el llenguatge polític? M’he detingut a estudiar com l’utilitzen dos d’ells, per analitzar com és la seva capacitat de persuasió i si realment han aconseguit renovar-lo.

 

De la lectura del programa –bastant original, ja que imitava un fullet publicitari d’una coneguda empresa de mobles– amb què es va presentar Unidos Podemos a les eleccions generals del 26-J de 2015, es desprenen algunes conclusions. En aquest document es fa referència als votants de manera destacada amb els mots “gent” i “persones”. Diuen que les persones estan “fartes” i que tenen “dignitat”; a més, són gent a la qual “protegir”. D’altra banda, es crea una dicotomia entre la “gent” i els altres. El lèxic és clarament inclusiu (“comptem amb l’aliat més poderós: la gent”). En relacionar aquest ús del llenguatge amb les conegudes categories retòriques de la persuasió –pathos, logos i ethos–, en destaca el predomini d’una: el pathos (apel·lar als sentiments).

 

El diari Boston Globe recentment va publicar un estudi sobre la llegibilitat dels discursos de candidats republicans i demòcrates a les eleccions presidencials de 2016. Es va aplicar a aquests discursos el test de lectura Flesh-Kincaid. Saben quin d’ells va escriure discursos amb millor índex de llegibilitat? Donald Trump. A més, com apunta Evan Puschak, el productor de The Nerdwriter, els discursos de Trump es componen de frases breus, fan servir la segona persona que involucra l’espectador i situa amb encert les paraules clau amb càrrega emotiva al final de les frases. De nou, la categoria persuasiva destacada en els textos del president electe dels EUA és el pathos.

 

A la vista de com els partits emergents fan servir el llenguatge, es pot avançar que l’apel·lació als sentiments és la categoria rellevant. El lector sabrà que les altres categories persuasives remeten a l’argumentació racional (logos) i a la credibilitat personal (ethos). Per això el llenguatge polític es renovaria per complet si el pathos anés de la mà del logos i, sobretot, de l’ethos. Un polític que persuadeixi per la seva credibilitat contrastada aconseguiria la renovació completa del llenguatge polític.

 

* Ricardo-María Jiménez és professor de la Facultat d’Humanitats (UIC Barcelona).