Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Petits grans grups de recerca

Josep Clotet

La majoria estaríem d’acord en què la recerca és una de les activitats excel·lents del nostre país, i seria interessant preguntar-nos com hem arribat fins aquí. Els qui estem acostumats al treball de laboratori, a fer anàlisis fines, sabem que la realitat no és un reality amb bons, dolents i respostes simples.

 

Efectivament, ningú es pot apropiar de l’èxit de la recerca a Catalunya ja que són moltes les causes que l’expliquen: el context històric, la forta implantació de societats i acadèmies científiques, la política continuada de la Generalitat, el valor social que té en el nostre país la feina ben feta, la creació dels parcs de recerca, etc.

 

Però avui m’agradaria centrar-me en el paper que han tingut les universitats catalanes. I és que, més enllà dels seus errors i de certes inèrcies que tots podríem tenir al cap, m’agradaria refutar la hipòtesi que la recerca d’excel·lència és quelcom aliè al treball de centenars de petits grups de recerca universitaris; els quals durant anys i amb un escàs finançament provinent de l’estat espanyol –la Generalitat mai ha tingut transferida les competències en recerca–, han estat produint ciència de qualitat amb una eficiència extraordinària.

 

Ho faré amb una pregunta de ficció: Què passaria a Catalunya si de cop desaparegués el finançament a tots aquests grups de recerca? En aquest suposat escenari, el primer efecte seria la caiguda massiva en nombres absoluts de la productivitat científica. Per sort, la potència i l’excel·lència dels grans parcs de recerca pararien parcialment el cop i alguns dels descobriments científics seguirien duent-se a terme. Però ben aviat tindríem un segon problema: la desaparició de la cantera, ja que en aquests petits grups de recerca universitaris és on es formen la quasi majoria dels joves científics catalans. Com bé s’ha dit: si algú creu que l’actual Barça podria funcionar sense la Masia, només fitxant gent de fora, és que no ha entès com funciona l’excel·lència.

 

Podria continuar aquest exercici predictiu, però intueixo que la conclusió seria sempre la mateixa: per mantenir l’excel·lència cal comptar amb aquests petits grans grups de recerca. Un debat honest hauria de tenir en compte aquesta realitat. En seguirem parlant.

 

* Josep Clotet és director del Departament de Ciències Bàsiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UIC Barcelona. President de la Societat Catalana de Biologia.

Article publicat a La Vanguardia, el 24 de març de 2015

 
 
Sóc infermera