Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Religió i vida pública

Ricardo M. Jiménez

El fenomen religiós en la vida pública sol suscitar amb freqüència debats intensos. Deuen recordar el referèndum que es va celebrar a Suïssa el 2009 per tal de prohibir erigir minarets a les mesquites, o la sentència del Tribunal Suprem Europeu que el 2011 donava la raó al govern italià sobre la presència del crucifix a les escoles públiques, o la prohibició del burca (sobre el qual es discuteix si és un símbol religiós o no) en espais públics en municipis catalans l’any 2010.

 

Però em sembla que no podem reduir el fenomen religiós només a aquests macrodebats i oblidar-ne altres aspectes, que no solen aparèixer en els mitjans de comunicació i que succeeixen en la vida diària. En concret, em refereixo a fets relacionats amb la influència silenciosa i benèfica de la religió en la vida pública, com els que es van comentar a l’article “El venedor de mocadors”, d’Álex Saldaña.

 

Peter Angelina, un nigerià establert a Sevilla, sobreviu venent mocadors en un semàfor des de fa deu anys. Com que no li convaliden el títol de metge, comença a estudiar la carrera i es paga les despeses, en part, amb els diners que aconsegueix venent mocadors. Un dia un vehicle arrenca a prop del semàfor on passa unes hores al dia, i cau del sostre a terra un maletí. Aquest maletí conté 3.150 euros i xecs pel valor de 13.000 euros. Un bon pessic. Peter, que és catòlic, troba aquests diners i els lliura a la policia perquè: “No puc quedar-me amb una cosa que no és meva. Déu no m’ho perdonaria”. El doctor Angelina va fer la seva petita aportació en llenguatge religiós a la discussió pública i va demostrar que la vida mateixa sense el fenomen religiós no seria igual, també en un estat aconfessional.

 

Habermas ha afirmat que no es pot negar per principi als conceptes religiosos el seu potencial de veritat, ni “es pot negar als conciutadans creients el dret a formular aportacions en llenguatge religiós a les discussions públiques”. La religió no només té lloc en la vida pública sinó que en forma part. Si la volem suprimir correm el risc, com indica Alasdair MacIntyre, de menysprear una visió de les coses que sigui integrada i global.

 

* Ricardo-María Jiménez és professor de la Facultat d’Humanitats.

Article publicat al Diari de Tarragona, el 23 de maig de 2015.