Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

El valor de la segona oportunitat

José María Torres

Europa necessita més que mai una llei de la segona oportunitat eficaç. Les dades parlen per si soles: cada any tanquen un milió d’empreses europees i, en el cas concret d’Espanya, les xifres de l’atur pugen fins al 23 % i, actualment, el 27 % de la població es troba en risc d’exclusió social.

 

Davant d’aquesta realitat, es fa evident que la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat aprovada pel Govern (en vigor des del 30 de juliol de 2015), és totalment insuficient. La Llei incorpora greus errors tècnics i deixa aspectes clau en mans de la interpretació judicial, cosa que provoca que la resolució dels expedients depengui sempre del jutge encarregat del cas.

 

Un altre punt que demostra la insuficiència d’aquesta nova llei és que només preveu quitaments dels deutes privats però no els contrets amb Hisenda i la Seguretat Social, que són, per posar un exemple, els que més afecten els empresaris autònoms quan es veuen obligats a cessar la seva activitat.

 

Una regulació eficaç s’aconsegueix observant l’impacte positiu que ha tingut en països amb experiència de molts anys en l’aplicació de lleis que contribueixen a la rehabilitació del deutor honest. Aquest és el cas, per exemple, del model americà, que té un procediment específic d’exoneració directa després de la liquidació total del patrimoni del deutor i un altre procediment si el deutor té capacitat per afrontar un pla de pagaments. Un model que és possible perquè allà consideren el fracàs empresarial com una experiència enormement útil per a futurs projectes.

 

A Espanya, en canvi, d’una banda s’ha animat els ciutadans a consumir per impulsar l’economia però, de l’altra, s’estigmatitza el fracàs empresarial i no hi ha una solució vàlida per als casos d’insolvència. Amb la nostra restrictiva legislació, l’empresari ho arrisca tot, per a tota la vida, i sense possibilitat de recuperació se’l condemna al consum de prestacions econòmiques, a l’exclusió social o a l’economia submergida.

 

Per contra, una llei de segona oportunitat eficient generaria uns beneficis econòmics evidents i incentivaria el crèdit responsable i la recuperació dels deutors per a l’economia productiva.

 

En qualsevol cas, la llei espanyola, encara que és insuficient, és un primer pas per intentar estar a l’altura de la resta de països líders en la gestió d’aquesta realitat i permetre oferir una segona oportunitat als que la necessiten, se la mereixen i poden contribuir activament al progrés de l’economia.

 

* José María Torres és president de Numintec.