Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Slowly

Javier Junceda

Si compréssim el vi més car del mercat, ens l’enduríem a casa amb molta cura. El conservaríem com un tresor. L’encetaríem amb una delicadesa extrema en moments molt especials. El serviríem en petites quantitats. N’apreciaríem amb delit les tonalitats dins la copa durant una bona estona. El degustaríem lentament. L’ensumaríem. El mantindríem sense pressa dins la boca i, abans de beure’ns-el (a glopets), procuraríem que en aquell instant no hi hagués res més al món que no fos aquell glop. “Àmplia via retronasal, lleugerament afruitat”, comentaríem després als nostres acompanyants, amb un aire entre ufanós i satisfet.

 

De fet, és possible seguir aquest mateix procés en moltes coses de la vida. Per fer-ho sempre cal començar per plantejar-nos quin és el valor que donem a aquestes coses. Si el que busquem és la dosi d’alcohol, en tindrem prou amb un tetrabric de vi (encara que potser el millor serà posar-se en mans d’un metge). Si, en canvi, el que perseguim és gaudir amb profunditat de l’enologia, aleshores dedicarem a aquest interès els nostres esforços i temps.

 

La clau consisteix a atorgar a bona part dels assumptes que ens ocupen un valor d’acord amb la seva importància, perquè tan sols a partir d’aquest moment extremarem la cura i mirarem de ser impecables. Ben mirat, no hi ha temes de poca importància, ja que fins i tot allò més rutinari o banal s’ha de gestionar com cal. Tanmateix, en els principals eixos de les nostres vides és on, en rigor, cal que ens comportem com el millor sommelier.

 

Tot això és molt complicat de fer avui dia, a causa de l’ambient imperant, on la velocitat supersònica de la vida no deixa que ens aturem en els petits detalls. I aquesta absència constant d’atenció cap a aquests petits detalls, que són fonamentals, està posant punt i final a les famílies, empreses i persones. Ningú no diu que ocupar-se’n suposi desatendre altres comeses, sinó que hem d’incorporar-los al nostre dia a dia, com una cosa consubstancial amb la nostra trajectòria vital.

 

Les presses actuals són un mal aliat per aconseguir aquest punt. Ens ceguen i no ens permeten adonar-nos de la dimensió i transcendència d’una paraula amable al porter, d’una carícia inesperada a un fill, d’una mirada afectuosa a la teva dona o d’un consell lleial a un company.

 

In vino veritas.

 

* Javier Junceda és el degà de la Facultat de Dret de la UIC