Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Sóc infermera

Marian Cerezuela

De professió: infermera. I no ho canviaria per cap altra. Estic segura que encara, encara que pocs, no coneixen en profunditat la nostra professió i responsabilitat que tenim sobre la salut de la població. Lamento dir-los que no som metges frustrats ni “noies sexys amb còfia”. Ser infermera és una elecció. No estic del tot d’acord amb aquells que diuen que les infermeres i els infermers només som vocació –“com es nota que el teu és vocació”. Que sí que ho som. Per descomptat que ho som. Perquè infermeria és entendre i comprendre les necessitats del pacient-família-població. També és vocació de servei a la societat-comunitat, i el més important, som molt més del que es veu, del que alguns només volen veure, som responsables de la cura de la salut, professionals de la salut.

 

Em fascina la meva feina, de debò, no sé quantes persones avui en dia poden tenir el privilegi de dir això tan de veritat. No s’ho creu? Li vaig a explicar… Sóc infermera des de fa uns quants anys, i tal com està organitzat el sistema sanitari i la crisi econòmica actual que vivim, he hagut de treballar en diferents serveis i torns. Sempre d’aquí cap allà, sobrevivint a la precarietat laboral que ens acompanya. Sent la incertesa pel matí una realitat. Però això no ha deixat que perdi la il·lusió per allò pel que un dia vaig decidir ser infermera. Per això, em obstinació a intentar fer la meva feina cada dia millor. Sense oblidar-me de transmetre al pacient la confiança necessària i les ganes de treballar que tinc, de marcar la diferència en les petites coses del dia a dia: de cridar pel seu nom, de viure els seus progressos, de involucrar-me en les seves cures, d’alegrar per seus avanços… del valor de la quotidianitat.

 

Dediquem molt, molt de temps a fer coses que potser no estan socialment reconegudes però que per a nosaltres i les persones són fonamentals. Diuen moltes coses, de les persones que ens dediquem a aquesta professió, però som tot allò que ens proposem. Les que detectem i prevenim les complicacions. Els que garantim que el pacient torni a casa amb els coneixements i habilitats necessaris per conservar la seva salut. Les que ajudem a les persones a acceptar-se i adaptar-se a les seves noves situacions de salut. Les que acompanyem al final de la vida. Les que busquem els recursos i eines necessàries per al pacient adquireixi l’autonomia suficient en la seva autocura. Les que treballem colze a colze amb més professionals sanitaris perquè tingui un millor cura. Les que atenem a les seves preocupacions … Les que cuidem de forma integral. Les que investiguem per cuidar millor de tu i dels teus. Les que col·laborem per fer el sistema sanitari més sostenible. Les que intentem disminuir l’estada mitjana per disminuir costos i així, millorar la qualitat de vida de les persones. I tot això, a més del que sí es veu, l’únic que alguns veuen, analítiques, injectables, guarir ferides, administrar medicació, atenció del confort dels pacients, etc.; tots ells, procediments essencials en el procés de cuidar el pacient.

 

Estarà d’acord amb mi, que tot això, no s’aconsegueix només amb vocació. En el nostre quefer diari, apliquem el mètode científic per a discernir entre una o altra intervenció. Ens anteposem a les necessitats dels pacients. La nostra formació ens permet tenir una mirada holística davant els problemes. Per tot això som investigadores, administradores, coordinadores, educadores, cuidadores, docents, gestores… Ens convertim en el seu braç quan el pacient no pot menjar. En les seves cames, quan el pacient no pot caminar. Fins i tot en mares quan estem en el sector pediàtric. En confidents i conselleres… Actuem de pont entre la saviesa popular i el coneixement científic. Alguns treballem en zones apartades de les comunitats rurals conciliant ambdós sabers en benefici dels nostres pacients. Estem preparades per cuidar, perquè ens hem entrenat àrduament durant la nostra formació per a això. El nostre treball transcendeix, perquè l’important no és “què fem” sinó el “com ho fem”. Perquè t’adones, que la infermeria és un procés dialèctic en el qual tots sortim guanyant: pacients i professionals. I tu, què en penses?

 

* Marian Cerezuela és professora ajudant del Departament d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, a la UIC Barcelona

 
 
La casa Europa