Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Una societat sense futur?

Montserrat Gas

Fa pocs dies, el Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona ha fet públiques les dades més recents sobre la fecunditat a Espanya. Les xifres no poden ser més esclaridores: el 25 % de les dones espanyoles nascudes el 1975 —exactament una quarta part— no té fills, ni en tindrà. És evident que som una societat envellida en la qual cada vegada hi ha menys joves i encara menys nens.

 

Els nostres polítics —amb la seva característica mentalitat a curt termini i electoralista— no han reaccionat significativament davant el fet de la infecunditat, que és part de l’arrel del problema de l’envelliment de la societat. Avui abunden les polítiques i mesures per promoure l’anomenat envelliment actiu —molt necessàries, per cert— perquè se sap que les persones grans són les que majoritàriament van a votar. En canvi són escasses o nul·les les polítiques de natalitat. Potser si els nens tinguessin dret de vot la realitat seria una altra.

 

Les preguntes que ens hauríem de fer són: per què cada vegada més dones no arriben a ser mares? Realment no volen tenir fills, o potser no troben les condicions per dur a bon port el seu desig de maternitat? Les estadístiques revelen les dades, però no els motius. Seria molt interessant arribar a conèixer les causes d’aquesta opció.

 

S’ha estès una certa mentalitat que veu els fills com una complicació que cal evitar sigui com sigui per gaudir de la vida al màxim. Els anomenats dinkies (double income, no kids) són gent cool, gairebé creadors de tendències, mentre que les famílies amb fills —especialment si són més de dos— són observades amb aprensió i desconfiança, com si fossin uns pringats o uns irresponsables. Com a contrast, són moltes les parelles que voldrien fills però, de fet, no els arriben a tenir.

 

Per què es posposa indefinidament aquesta decisió i no es posen en marxa mesures enfocades a eliminar aquests obstacles?

 

No té sentit lluitar per crear una societat millor, més justa, més humana, si no pensem en algú que pugui habitar-la. Una societat sense nens és una societat sense futur. No cal ser una eminència per adonar-se’n. No obstant això, els nostres governants fa dècades que fan cas omís d’aquesta obvietat. Crida molt l’atenció que aquesta tendència creixent a la infecunditat —coneguda ja des de fa decennis— no hagi estat objecte d’anàlisi per posar en marxa polítiques públiques eficaces. Un signe clar que hi ha un autèntic desig de regeneració política s’hauria de mostrar deixant de banda els interessos electoralistes i de partit per abordar amb seriositat els autèntics problemes d’una societat que vol tenir un futur.

 

* La Montserrat Gas Aixendri és directora de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família, UIC Barcelona