Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Universitat connectada amb el món real

Xavier Amat

Quina universitat volem?

 

És temps de canvi i, quan els vents bufen amb força, no és moment de fugir, sinó de reflexionar per fer-nos més forts i continuar endavant. Així, la universitat, que és ben present als temps, també passa per moments de canvi. Com volem la universitat del futur? Josep Argemí, rector de la UIC de 2001 a 2010 i actual professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i director de l’Institut d’Estudis Superiors de Bioètica; Jaume Armengou, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat; Francesc Homs, president del Consell Assessor Universitari; i Xavier Amat, president d’Alumni: els hem plantejat aquesta pregunta, i ens han respost. Cadascú des del seu punt de vista.

 

Sembla que la crisi que estem experimentant des de fa uns quants anys ens ha acostat una mica més a la resposta a la pregunta que constitueix el títol d’aquest breu article.

 

La universitat constitueix un element fonamental per aconseguir un creixement sostenible de la nostra societat i de la nostra economia. És el fòrum on es formen els futurs professionals que han d’arribar a ser els protagonistes clau del nostre futur. Són els integrants del capital humà que treballarà per la innovació, imprescindible per al desenvolupament de la nostra societat.

 

“Al final, en els processos de selecció valorem aspectes que a les universitats no es treballen”. Són paraules pronunciades fa ben poc pel director de Recursos Humans d’una gran multinacional en un debat sobre les característiques que ha de tenir una persona acabada de graduar per accedir al món laboral. El cert és que aquests aspectes de què parla no es refereixen a la formació estrictament acadèmica, és a dir, a la qualitat i precisió en la transmissió dels coneixements tècnics o científics, entre els quals hi ha els idiomes i, especialment, l’anglès. No és que no sigui necessària aquesta formació, sinó que es dóna per adquirida, com, per exemple, el valor a la mili. Per això, em sembla en certa manera desfasat valorar quina universitat és la millor tenint en compte únicament criteris purament acadèmics.

 

Assumint, per tant, que un graduat ha adquirit el bagatge acadèmic necessari, l’empresa busca persones íntegres, que sàpiguen treballar en equip i que tinguin capacitat de lideratge i, sobretot, que estiguin connectades amb el món real. Aquestes virtuts es transmeten per osmosi als estudiants, bàsicament amb l’exemple dels professors i del personal no docent de la nostra Universitat.

 

El Papa Francesc també ens hi ajuda. En una recent trobada a Roma amb 300.000 joves estudiants va dir: “Els mestres són els primers que han d’estar oberts a la realitat, amb la ment sempre oberta a aprendre! Sí, perquè si un mestre no està disposat a aprendre, no és un bon mestre, i ni tan sols és interessant […]”.

 

* Xavier Amat és president Alumni UIC

 
 
Dreceres