Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Xistorra o fuet

Javier Junceda

Encara que ara li ha tocat a la carn processada, n’estic convençut: tard o d’hora afectarà a la no processada i a la processada a mitges. Han de quedar pocs productes per ser inclosos en alguna categoria de nocivitat. Fins l’aire que respirem o l’aigua que bevem està en qüestió. Viure mata bastant, com es pot advertir.

 

Aquestes recomanacions mèdiques són rebudes, en general, com apocalíptiques. El mateix passa amb els avisos meteorològics, que prediuen ciclogènesi explosives en lloc de les tradicionals tempestes moderades, per curar-se en salut quant a responsabilitats. L’ús del llenguatge compleix aquí una funció dissuasòria important: es fan servir mots tècnics per reforçar el missatge i subratllar-ne les conclusions.

 

Com en aquell acudit, moltes de les coses que se’ns diuen que són dolentes per a la nostra salut, no ens proporcionen més dies de vida, sinó que la fan més suportable. Viurem menys temps o potser el mateix que el nostre rellotge biològic disposi, però per descomptat ho farem en unes condicions humanes raonables o, per dir-ho d’alguna manera, més vivibles.

 

He estat fumador. El 31 de desembre de 2005, vaig encendre la meva última cigarreta. Aquesta decisió va estar motivada pel convenciment íntim que la meva vida no era només cosa meva, sinó dels que m’envolten. No tenia cap dret a fastiguejar-los mentre jo m’empassava un paquet diari, cosa que no té res de bo per a la salut, es miri per on es miri. Des d’aleshores, trobo a faltar el tabac, però segueixo pensant el mateix.

 

¿Passa el mateix amb la carn, la cafeïna, el pa de motlle…, amb tants i tants productes que cada dos per tres són objecte de greus recomanacions sanitàries? Potser sí, però per descomptat he de meditar a fons sotmetre’m a aquesta nova renúncia –perquè de límits parlem–, i aquesta tirania del que és saludable potser estigui començant a assolir cotes paranoiques. El tabac no pot equiparar-se en un llom de vedella, es posin com es posin els que en saben.

 

Aquí no queda ningú. Els processos vitals naturals i els accidents propis de la vida condueixen a un final inevitable, perquè la vida, com va deixar dit aquell metge irlandès, és una malaltia de transmissió sexual. Però és també molt més: un període de temps en què patim i gaudim, riem i plorem, estimem i ens estimen, i tot això no sé si és sa o insà, però per descomptat ens ajuda a sobreviure cada dia.

 

Si us plau, mengem vegetals (fins que els prohibeixin), però mai oblidem a la xistorra o el fuet, que tant han contribuït a fer-nos més suportable la vida.

 
 
Docents valents